ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Fa anys em convidaven a l’esmorzar del Palau de la Generalitat per Sant Jordi. Com moltes coses que passen a la vida, el primer any et fa moltíssima il.lusió, el següent any te’n fa menys, el tercer any encara te’n fa i el quart any ja hi vas perquè penses que és la teva obligació. Finalment, deixes d’anar-hi. Saps que ningú no et trobarà a faltar i que per menjar una mica de xocolata desfeta amb pastes i beure una copa de cava brut pots anar a qualsevol lloc i estaràs més ample.

Enguany ha coincidit la diada de Sant Jordi amb un judici important. La meva clienta és la immigrant sense papers de 18 anys que havia deixat sol el seu nadó per intentar evitar que el seu ex entrés a casa. El que havia de ser una estona curta, acaba sent una hora i mitja llarga, els veïns avisen els Mossos i aquest s’emporten el nadó i acusen la mare d’abandonament del menor. El problema no és tant la pena que el fiscal i la Generalitat demani sinó que, com que la mare no té papers, puguin separar la mare i el nadó, ja que el nadó es quedaria aquí mentre que la mare seria expulsada a Sudamèrica.

D’entrada em crida l’atenció que la fiscal i l’advocada de la Generalitat, sent dones, tinguin una postura tant dura contra la mare. La jutge, però, intervé en la negociació i esdevé raonable. Penso que deu ser mare i es posa en el lloc de la meva clienta. Sent compassió per una noia que ha obrat el millor que ha sabut, tot i que es evident que no estava preparada per a ser mare. Finalment, aconseguim que la fiscal i l’advocada de la Generalitat rebaixin les penes i no demanin l’expulsió de la mare. Quan surto del jutjat faig un petó a la meva clienta que porta moltíssima estona plorant. Avui em sento un advocat important,ves.

Al migdia anem a celebrar l’honomàstica d’un dels companys del despatx que es diu Jordi i que està d’un humor esplèndid. És la persona que conec que sap més coses. No només del món del dret, sinó del món en general. La conversa amb ell és una delícia.

A primera hora de la tarda vaig a buscar les meves filles a l’escola i baixem fins l’Ateneu. Berenem i esperem a que s’incorpori a la manada la meva dona. Després, els quatre, anem a la Rambla a intentar mirar llibres i a comprar les roses.

La veritat és que jo trobo molt incòmode comprar llibres per Sant Jordi a les hores punta però a la meva dona i a la meva filla gran els hi agrada molt l’ambient que hi ha a la Rambla. Jo cada any els hi recordo que quan feia de flequer al carrer de l’Hospital, quan acabava pels volts de les 9 del matí, anava a la Rambla i em trobava totes les parades parades i per a mi sol. Ara també hi podria anar a aquesta hora però vet aquí que a la meitat de la manada li agrada que hi anem i ens trobem amb tota la gentada.

Comprem les memòries del Pujol, la darrera novel.la de’n Cabré, un llibre d’una metgessa de Barcelona, el darrer llibre de’n Valentí Puig i un llibre que explica com van incidir una sèrie d’innovacions en la vida quotidiana dels barcelonins. Tothom sembla que més o menys està content.

Les roses les comprem a les gitanes del Raval que, com que és tard, se les volen treure totes de sobre i me’n venen 10 per 10 euros. Negocio una mica amb elles  – els advocats se suposa que em de negociar – i me n’acabo quedant tres per quatres euros. Després vaig recorrent les fleques del barri a veure si trobo un pa de sant jordi però és que no.

Quan arribo a casa estic cansat i content. Em dutxo, em poso el pijama i el batí i m’endormisco al sofà amb el gat a la panxa.

Déu és bo. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!