ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

1.      INCENTIUS DE L’ADMINISTRACIÓ A LA CONTRACTACIÓ DE TREBALLADORS PER PART DE LES EMPRESES;

Sóc moderadament contrari  a qualsevol tipus d’incentiu de l’administració a les empreses privades. Les empreses privades han de trobar els seus incentius en el mercat i sobreviure o plegar segons si són capaces o no de desenvolupar-se mercantilment. L’intromissió de l’administració falseja les coses, fa un ús maldestre del diner públic i si no es corregeix acaba provocant una hecatombe perquè, finalment,el mercat sempre reclama que les coses es posin a lloc. I no ho sol fer d’una manera amable, cosa que no vol dir que no tingui raó.

Dic que ho sóc moderadament perquè entenc que hi ha circumstàncies de crisi com les actual en les quals tots els estaments econòmics han de convergir envers una única fita: que és crein llocs de treball. En aquest sentit, excepcionalment i durant el període de temps més curt possible,entenc que sí que poden ser útils aquests incentius, sempre que, un cop esvaït el temporal, tornem a deixar al mercat que sigui qui mani sense cap mena de propina.

Les subvencions proporcionades per la reforma són les següents:

–          3.000 € quan contracti al seu primer treballador i que aquest tingui menys de 30 anys.

–          1.000 € per treballador de menys de 30 anys en bonficicacions en les quotes a la seguritat social contractat per a les empreses, aquesta bonificació creixerà anualment en 100 € si el treballador roman a la empresa.

–          1.300 € per treballador en bonficicacions en les quotes a la seguritat social per treballador desocupat de llarga duració contractat per a les empreses. Només durant els tres primers anys del contracte. 

–          1.500 € de bonificació en les quotes de la seguretat social quan l’empresari transformi el contractes per a la formació i aprenentatge en contractes indefinits, amb un màxim de tres anys.

–          1.800 € en el mateix cas que l’anterior, però si es tracta de dones. Això simplement em sembla anticonstitucional, ja que atempta contra l’article 14 de la Constitució que parla d’igualdat de drets.

–          Quan el sector es consideri tradicionalment masculí (repeteixo el que he dit abans de l’inconstitucionalitat manifesta d’aquesta discriminació per raó del génere)

x. 1.100 € quan les dones contractades tinguin menys de 30 anys.

x. 1.500 € quan les dones tinguin més de 45 anys.

2.      ALTRES ASPECTES RELLEVANTS:

–          Els aturats podran rebre el subsidi d’atur però se’ls podrà obligar a fer serveis socials. Em sembla de calaix que se’ls hi demani serveis socials a canvi d’una prestació social. Fet i fet se’ls farà treballar per guanyar un sou. Em sembla perfecte i progressista a nivell social, ja que ells milloraran la societat amb la seva feina i no sentiran que reben uns diners a canvi de res.

–          Els treballadors tindran a 20 hores a l’any de formació sense que se’ls hi pugui reduir el sou per aquestes hores. Em sembla bé només si l’empresari es pot rescabalar d’aquestes hores que ha pagat i que només han servit al treballador. Si per exemple aquesta formació no té res a veure amb la feina que fa el treballador, no em sembla bé, ni tampoc em sembla bé si el treballador marxa de l’empresa una vegada acabada aquesta formació.

S’amplia fins als 30 anys els contracte de formació. Crec que això és massa restrictiu. Una persona pot estar formant-se en qualsevol edat. Es a dir: què passa si una persona de 50 anys comença a treballar en un ram en el que no ha treballat mai? No se li pot fer un contracte de formació? És absurd.