ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

No, Guardiola no és Déu. Perquè Déu es va equivocar fent els homes de sang i de fang i les coses han anat com han anat, perquè Déu va enviar el seu fill a la terra i la cosa va acabar com el rosari de l’alba, perquè Jesús –que era Déu- va confiar en Judes i Judes el va trair, perquè Déu ha triat uns encarregats dels afers espirtituals que sovint d’espirituals en tenen poc; en canvi Guardiola ho ha fet tot bé i, més que no pas Déu, mereix ser sacralitzat i que se’n cantin lloances ara i adés in saecula saeculorum.

Aquesta és la teoria d’alguns blaugranes que, com sol passar, són més papistes que el Papa i més guardiolistes que Guardiola. Es parteix de la base que Guardiola no només és el millor entrenador de tots els temps i tots els espais, sinó que, a més, s’arriba a la conclussió que Guardiola, faci el que faci i sigui el que sigui el resultat, no és pot equivocar mai.

Resulta que fins i tot els homes més il.lustres que ha donat la història han cortmès errors.  Podem pensar en Cèsar no adonant-se que al seu voltant conspiraven contra ell, podem pensar en Napoleó volent conquerir Rússia, podem pensar en Jaume I repartint els seus reialmes entre els seus fills i debilitant la corona catalana. Podem pensar, crec i perdoneu, en Guardiola jugant contra el Real Madrid sense Piqué, Alexis i Cesc.

Els errors, simplement, es paguen. Cèsar ho va pagar amb la mort, Napoleó amb la desfeta del seu exèrcit i Guardiola perdent el partit i cedint la Lliga al Real Madrid.

Suposem que aquests tres genis fossin els més grans genis en el seu àmbit dela seva època. Això presuposa que no hi haguès entre els seus contemporanis persones que, sense ser genis, tinguéssin la lucidesa de veure que el geni s’equivocava i que l’equivocació podia ser fatal? Crec que no. Sovint una persona de temperament mediocre veu allò que el geni –que progresivament creu que va sobrat- no veu o no vol veure.

Penso que Guardiola es va equivocar en el partit contra el Real Madrid, igual que penso que com ha entrenador del Barça ha cotmès uns errons greus i reiterats que li estan passant factura. Això no vol dir que Guardiola no sigui un immens entrenador, ni que probablement sigui el millor entrenador d’aquests moments. Només vol dir que és humà, perquè errar és humà i no n’hi ha una altra.

En el cas de Guardiola, a més, crec que és evident que li queda molt per aprendre. Fa dos dies que és entrenador de Primera Divisió i opino que li queden molts aspectes per madurar a nivell psicològic i tècnic. A nivell psicològic penso que Guardiola ha de trobar l’equilibri per a saber portar davanters centres que, malgrat la seva personalitat difícil, no li destrocin el vestuari. I a nivell tècnic, penso que ha d’aprendre a reinventar-se perquè ara tothom ja sap com juga el Barça i, per tant, al Barça cada vegada li costa més de guanyar.

Vivim en una societat curiosa: podem criticar Déu i el Papa, critiquem els polítics, però en canvi es considerat un pecat mortal criticar un entrenador de futbol. Perdoneu-me el sacrilegi. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!