ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Com a membre de l’ANC el dissabte passat vaig tenir la oportunitat d’anar a votar els nous membres del Secretariat de l’ANC. I com que crec que en els darrers mesos les coses no s’han portat gairebé vaig decidir no anar a votar. Ja he explicat en diversos articles coses que no m’han agradat del funcionament de l’ANC i ara no cal insistir-hi. Jo mateix sóc una cosa de l’ANC que cal millorar perquè la meva militància ha estat molt passiva. O sigui que qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra.

Però si haguès anat a votar per qui haguès votat? Doncs hagués votat en blanc. Tinc algun problema amb la Carme Forcadell? Personal, ni un. Jo la vaig entrevistar – amb una dotzena de persones més – pels IMPLICATS de vilaweb, però no crec que ella se’n recordi. No hem tingut cap altre contacte. D’altra banda, la seva exposició d’aquell dia em va semblar entre notable i excel.lent, com m’ha semblat entre notable i excel.lent totes les declaracions i totes les entrevistes que li he seguit. Em sembla una bona líder, francament.

Ara bé, com a presidenta de l’ANC ella també és responsable – o més o menys responsable si més no – del desgavell que hi ha hagut dins l’ANC, de les impugnacions que han hagut d’acabar amb un laude arbitral i de moltes actuacions que jo considero folklòriques – cadenes humanes, espelmes, etc…-. En aquest sentit m’ha semblat que la Forcadell d’una banda no era prou líder i de l’altra ens feia fer jocs de camp per a tenir-nos distrets. Jo no vaig ser minyó escolta de petit i els jocs de camp – o focs de camp o com collons es digui – mai no m’han acabat de fer gràcia. Prefereixo dormir a un bon llit i amb una bona companyia.

Reflexionava sobre les dues grans musses de l’independentisme català contemporani: la Carme Forcadell i l’Anna Arqué. Les dues tan atractives i tant diferents. Les dues tant patriotes. Mentre la Carme té una bellesa atenenca, reflexiva, modulada, tranquil.la; la bellesa de l’Anna és directament una bellesa eròtica, voluptuosa i sensual, afrodisíaca. No sé si a l’Anna això li agrada, li desagrada o li és indiferent.  Cap dona és un objecte sexual, però totes les dones – com tots els homes – som subjectes sexuals. Però hi ha persones en les que aquest erotisme passa més desapercebut que en d’altres. L’atractiu de l’Anna, en aquest sentit, és brutal, mentre que l’atractiu de la Carme – que també existeix en aquest àmbit – és més tranquil, més reposat, més take it easy.

I consti que en això l’Anna queda perjudicada per la seva imatge de Marilyn. És una dona d’una gran formació acadèmica a nivell d’economia i de comunicació i té un gran currículum professional. És una dona preparada, culta i intel.ligent. Però la seva sensualitat se la menja. I jo trobo que també se la menja la poca elaboració formal del seu discurs: quan la veus tens la sensació que sempre improvisa, que les seves frases són excessivament curtes i que en ella no hi ha matissos: tot és o blanc o negre. Crec que el que provoca això és que va de sobrada: que creu que no li cal preparar-se res perquè amb el seu talent ja se’n sortirà. I s’equivoca. Fa la sensació de ser un excels florero, que és justament la sensació que li hauria de fer pànic fer.

La Carme és el revers de la moneda d’això. Físicament és atractiva, però no és exhuberant. La seva bellesa s’esdevé bàsicament per l’harmonia del conjunt, per la intel.ligència del seu discurs, per la seva mirada franca i desperta. En les distàncies curtes – al menys per a mascles tímids com jo – la Carme Forcadell és irressistible, mentre que l’Anna Arqué ens fa venir pànic. Estic segur que, en un sopar, jo amb la Carme parlaria de mil coses i m’hi trobaria la mar de còmode, mentre que amb l’Anna no podria dir ni mu perdut en la seva biologia perfecta.

En fi, que no vaig votar la Carme Forcadell – ni a cap altre – però que en el cas de la Carme em va saber greu. De tota manera, com tothom sap, sense el meu vot se’n va sortir perfectament.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!