ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat es gasta els diners públics fent una campanya contra la independència de Catalunya. És espectacular. Vet aquí que els mateixos que diuen que ara no és el moment de plantejar aquestes coses perquè prou feina hi ha per arranjar l’economia, s’aboquen descaradament a una campanya quan la consulta, el referèndum encara no ha estat ni convocat. D’això jo en dic malversament de fons públics.

Però és que, a més a més, que jo sàpigui, els ajuntaments no volen en els referèndums a que es convoca als individus. No serà l’Ajuntament de l’Hospitalet qui haurà de votar a favor o en contra de que Catalunya sigui independent, sinó que serà cada un dels hospitalencs qui decidirà si vol la independència o la permanència dels catalans respecte d’Espanya. Tampoc, que jo sàpiga, dins de les competències municipals està fer aquest tipus de campanya i per això torna a ser una malversació de fons. Un brindis al sol – malversació de fons d’aquells que ens volen convèncer que la seva prioritat és el benestar de les persones i no els fets identitaris.  Però es veu que això només és així quan el fet identitari és el català, quan el fet identitari és l’espanyol, no hi ha cap problema. Llavors poden llençar els diners públics a la claveguera sense cap mena de remordiments de consciència, per molt progres que siguin.

Els tres mosqueters que han decidit tirar endavant aquest brindis al sol, anticompetencial i malversador de fons públics són el PSC-PSOE, el PP i Plataforma per Catalunya. És a dir, un partit franquista, un partit neo-franquista i els socialistes. Com es deixen embolicar els socialistes amb aquesta mena de gent? Tenen por que els hi acabin de prendre els quatre vots que els hi queden si no fan una processó de fe espanyolista? No se n’adonen els socialistes que estar contra el dret a decidir de la ciutadania és fer-se el harakiri? No se n’adonen, està clar.

Què dirien aquests bitxarracus – amb perdó dels bitxarracus – si l’Ajuntament de Barcelona haguès fet quelcom semblant? Què haguèssin dit els socialistes? Què haguès dit el PP? No se n’adonen aquesta gent – socialistes i PP – que saltant-se totes les barreres ens faciliten que nosaltres també ens les saltem i ens donen armes dialèctiques per a poder-los combatre?

Però, en definitiva, qui fa patir més són els socialistes. Algun dia tornaran a ser a Catalunya una ombra del que van ser? Per què s’obstinen a no evolucionar tal i com evoluciona el país? Per què s’obstinen a negar-li drets al seu propi poble? De debò que no els hi fa vergonya votar contra els catalans juntament amb el PP i Plataforma per Catalunya ( jo tinc amics socialistes que sé que això no ho païran )?

Cada vegada hi ha més socialistes radicalment diferent al PSC-PSOE i cada vegada el PSC-PSOE està més a prop de trencar-se en mil bocins. Mirall trencat!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!