ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS
Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina
LA DIGNITAT D’EN TONI CANTÓ O ANIMÀLIA.
El diputat Toni Cantó d’UPyD ha fet dues afirmacions respecte a les bèsties que, amb un matís, jo hi estaria plenament d’acord. Diu que les bèsties no tenen drets ni dignitat. Jo crec que per a que siguin certes aquestes afirmacions cal afegir “humanes”. Les bèsties no tenen drets humans i no tenen dignitat humana.
Em sembla discutible, però, que es pugui dir que no tenen dret en general. Sent la majoria dels animals socials és evident que hi ha unes regles que regulen la seva convivència. D’això els humans en diem lleis i donen drets i obligacions. No tinc ni idea de com ho anomenen les bèsties, però estic segur que també els hi donen drets i obligacions.
El tema de la dignitat és més complicat i no m’atreveixo a dir ni ase ni bèstia sobre la dignitat animal vista des del punt de vista animal. Una altra cosa és que molt sovint la dignitat humana, des d’un punt de vista estrictament humà, deixa molt que desitjar i directament la tenim feta un fàstic.
Crec que els animalistes s’equivoquen al parlar dels drets dels animals i de la dignitat dels animals. No m’imagino una bèstia presentant una demanda en reclamació dels seus drets a un jutjat. Potser això algun dia ho farà un ordinador o un robot però se’m fa difícil imaginar un gat, un porc o un cocodril fent-ho.
El problema és un altre. El problema – que no ha entès en Toni Cantó i UPyD – és el de la dignitat de les persones no només respecte dels animals, sinó de tots els éssers vius. La pregunta és: un home digne pot tenir qualsevol comportament amb un animal o una planta? És digne des d’un punt de vista humà maltractar un animal o cremar una planta perquè sí?
Aquesta pregunta se l’ha de respondre cadascú i, després, s’ha de prendre una decisió política. Jo considero que la persona que fa un mal gratuït a qualsevol ésser viu – i més encara si en fa un espectacle d’aquest patiment – no és una persona digna. I penso que si la majoria de les persones opinen el mateix que jo és lògic que hi hagi una llei democràtica en la qual s’estableixi – com a dret de les persones a que els animals no pateixin – una llei en aquest sentit.
Això no és un problema de Catalunya i Espanya, de nacionalisme català o nacionalisme espanyol. Els primers que van prohibir els toros van ser els canaris. I de mica en mica s’aniran prohibint a tot arreu encara que ara es tornin a imposar a Catalunya. A una societat industrial i civilitzada hi ha coses que no hi tenen cabuda. El patiment gratuït ni agrada ni es tolera. I això és així fins i tot reconeixent que hi hagi un punt d’hipocresia (ojos que no ven, corazón que no siente, que diuen els castellans).
Per això jo estic en contra dels envolats dels bous, de les baralles de gossos o de galls, de que es martiritzin bèsties a les festes majors etc…Perquè són una escopinada contra la dignitat humana i vull que la llei em doni el dret a que al meu país aquestes aberracions no passin.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
T’imagines que un poble qualsevol fos conegut com a poble apassionat per fer el bé? T’imagines la seva gent fent mans i mànigues per no haver de deixar mai de fer el bé, per no haver de deixar-lo córrer?
Tots coneixem allò que se sol dir:
“si una cosa la vols fer, sempre trobes maneres de fer-la; si una cosa no la vols fer, trobes sempre excuses per a deixar-la”.I si fer el bé és un diàleg amb l’AMOR? L’AMOR que interpel.la fins al moll dels ossos; l’AMOR que ens fa als humans els responsables de tot el que és creació.
Que si els animals tenen drets? Al cor mateix de la seva realitat. Sí que tenen drets, perquè els podem defensar i també podem defensar la dignitat que tenen a llur vida. I hem de poder dir amb autoritat i poder que som els seus responsables!
I no oblidem pas que l’autoritat no és autoritarisme.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!