ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS
Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina
HERR PROFESSOR WOLGANG A. NONENMUSCHI
M’ha sobtat l’arrogància i el menyspreu amb que alguns han tractat el professor Nonenmuschi, celebèrrim autor de “Deduktive und empirische Nachweis, mit archäologischen und anthropologischenBeweise dessen, was wirklich das Leben Jesu, vor allem sein Leben amatoria und mehrinsbesondere die Tragödie, die die Eifersucht des Judas Respekt für Johannes provoziert”.
Aquest text és fonamental pel coneixement del que fou la vida de Jesús i els seus deixebles i que prova que Judes va trair Jesús, no perquè sí, ni encara menys per avarícia –Judes era ric- sinó perquè Jesús es va enamorar de Joan, el deixeble més jove i el va anar deixant de banda en les seves preferències. L’argumentació amb proves empíriques, deductives, antropológiques, arqueològiques és tan exhaustiva que poca gent s’ha atrevit a discutir seriosament la seva tesi, més enllà d’aquells que, des de la pura ignorància i l’infinita sobèrbia, neguen l’evidència per tal de continuar defensant la seva tesi.
La vida de Nunnenmuschi fou fascinant. Monjo benedictí al servei de la veritat i de la llibertat, declarà una i altra vegada que és la veritat la que ens fa lliures i que ell estava al servei de la veritat. Explicava que era el seu amor a la veritat i l’amor enorme que sentia per la figura de Jesús el que no li permetien deixar que es propaguèssin mentides que contaminaven les creences dels cristians generació rere generació.
Óbviament aquesta actitud decididament valenta i lliure li comportà molts problemes. No cal dir que, en primer lloc, amb el III Reich, ja que Nunenmuschi declarà que tot en el nazisme era ridícul i que potser el menys ridícul de tot era el bigoti de Hitler, que tot i així era més ridícul que el de Charlot. Com que els Nunenmuschi eren un dels principals finançadors del NSDAP, Hitler hagué de mirar cap a una altra banda i fer veure que no sentia el que deia aquell frare impertinent. Simplement aconseguí que els mitjans de comunicació alemanys no li féssin ni cas.
Tampoc no ho tingué més fàcil amb el Vaticà, naturalment. Però per les mateixes raons que Hitler, Pius XII decidí no complicar-se la vida amb Nunenmuschi i deixar que aquest anès fent, això sí intentant que la seva feina no tinguès cap mena de repercusió, cosa que pel que veig tant Hitler com Pius XII van aconseguir.
El progrès de la humanitat es basteix d’homes com Nunenmuschi que, per damunt de tot, volen ser lliures i estimen la veritat. Tard o d’hora aquests esforços germinen i la humanitat esdevé més lliure i més bona.
Finalment apuntar que Nunnenmuschi no era el nom veritable de Nunnenmuschi. Ell es deia TORCUAT FERNANDEZ I VILARÓ, però el psedònim Nunnenmuschi li anava com l’anell al dit. Perquè Muschi vol dir “Cony” i Nunnen vol dir “De Monja”.
Respecteu Wolfgang Amadeus Cony de Monja i no sigueu cretins.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I el senyor aquest Cony de Monja no es deia Torcuat Fernández i Vilaró. El seu vertader nom era Torcuato Fernández Miranda…
Atentament