ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS
Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina
GOVERN DE CONCENTRACIÓ VERSUS CANDIDATURA PATRIÓTICA
CAL UN GOVERN DE CONCENTRACIÓ ?
Es va repetint que a Catalunya li cal un govern de concentració. La veritat és que jo no entenc què és vol dir. Un govern ha de ser bàsicament eficaç per tal d’aconseguir les fites que s’ha marcat i si això ja és difícil amb gent que pensa de manera més o menys similar, opino que fer-ho amb persones divergents és impossible.
Les dues principals fites del Principat avui són aconseguir la independència i aconseguir superar la crisi econòmica.
Pel que fa a partits independentistes, al Parlament, són CDC, ERC i les CUP. Pel que fa a partits que volen fer la consulta, s’hi pot afegir Unió i Iniciativa ( el PSC no perquè diu que primer cal reformar la constitució, cosa que és evident que els espanyols no faran mai si del que és tracta és de que Catalunya pugui decidir sobre la seva independència. O sigui que, per aquesta banda, ja hauríem de treure el PSC-PSOE, el PP i Ciutadans.
Pel que fa a sortir de la crisi la cosa encara és més difícil. CDC és un partit liberal. Unió i el PP són partits demòcrata cristians. ERC i el PSC-PSOE són partits social-demòcrates. Iniciativa i les CUPS són partits comunistes. I Ciutadans no tinc ni idea del que és.
Tot i que es vol confondre a la gent, no és el mateix ser liberal que ser demòcrata cristià. Això és veu molt clarament a la Gran Bretanya on els conservadors van per una banda, els liberals per una altra i els socialistes per una altra. Ningú amb dos dits de front i una certa cultura política pot dir que el Partit Conservador Britànic o el PP són partits liberals, ni que CDC o els Liberals britànics són conservadors. Fins i tot estan a grups parlamentaris diferents al Parlament Europeu.
En definitiva, els liberals estan al centre polític i vindrien a defensar una política social – liberal i això els hi permetria pactar amb l’esquerra moderada d’ERC i del PSC-PSOE, amb Unió i amb l’ala moderada del PP ( que avui no existeix ).
És a dir, que si agafem tant l’aspecte nacional, com l’aspecte econòmic l’únic govern de coalició possible és un en el que hi siguin CDC, UDC i ERC, però mai un govern de concentració.
Com que no és possible un govern de concentració, des d’un punt de vista estratègic i tàctic, probablment la decisió d’ERC de donar suport al govern de CiU des de fora és l’encertada. ERC pensa que no cal que es mulli més de l’imprescindible si vol acabar sent una alternativa de govern de debò, però tampoc no pot deixar de donar suport a CiU si aquesta de debò avança cap al referèndum perquè els seus votants no ho entendrien.
Total, que això d’un govern de concentració, serà que no.
Una altra cosa serà una candidatura única independentista si és que Espanya no ens deixa fer la consulta d’autodeterminació. En qualsevol país que aspiri a la llibertat, aquesta unitat estratègica seria de calaix en unes eleccions plesbicitàries, però com que nosaltres som un país llatí d’aquells de tants caps tants barrets, aquí pot passar qualsevol cosa. Ni em vull imaginar les baralles assassines per anar a la llista i a quin número. Prefereixo anar-me’n a dormir sense fer-me mala sang.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I cau l’agonia de la mar en forma de pluja que inscriu i omple la pell de repòs. I cau en deliri l’abril i el riu esmola, encara, el seu remot nom per tot l’espai arrecerat.