ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS
Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina
ES LEGÍTIM EL SOMATENT?
Sembla que els ciutadans haurien de tenir el dret a defensar-se en somatent per pura legítima defensa o no?
A diversos llocs de Catalunya poc vigilats per les les policies públiques s’estan produint robatoris, molts d’ells amb violència i alguns fins i tot amb lesions i morts. La situació és evident que crea alarma social. Els mitjans de comunicació en parlen repetidament i les persones que tenen propietats a aquestes zones estan cada vegada més desesperades.
Les administracions – com els ciutadans – viuen un moment de duríssimes vaques magres. El resultat d’això és que no estan per ampliar els cossos policials, sinó més aviat per retallar-los. La conseqüència d’això és que els delictes contra la propietat cada vegada són més nombrosos i, per tant, la gent no només es troba amb menys ingressos –els que encara tenen la sort de tenir-ne – i pagant més impostos, sinó que veuen com els hi foten allò que es seu lladregots o bandes organitzades.
Davant d’aquesta situació en alguns indrets del país han decidit tornar a muntar els vells somatents per tal de vigilar llurs propietats i evitar el robatori i el furt. S’han dit: allà on no arriba l’administració, mancada de recursos, hi arribarem nosaltres, que, individualment, tenim el dret a protegir el que és nostre.
La resposta de l’administració ha estat clara: el conseller Espadaler ha dit que no donaria cobertura legal als sometents i càrrecs importants dels Mossos d’Esquadra han dit que per a dedicar-se a aquestes coses de la vigilància cal una formació. La conseqüencia lògica de les dues afirmacions és que es convida als que tenen números per a ser furtats o robats a contractar vigilants jurats o d’altres mitjans de seguretat privada.
És evident que contractar una policia privada val diners i, tal com està el pati, si les administracions, que als països mediterranis tendeixen a ser Can Escampa, no tenen diners, els particulars – que estan rebent hòsties de tots els vents de la rosa – encara menys. No facturen i els hi han apujat els impostos.
La solució del somatent, doncs, sembla la idònia. Tothom té dret a protegir la seva propietat. Per això el codi penal parla de legítima defensa o d’estat de necessitat. Es cert, que posar en mans particulars i no professionals els temes de seguretat és un risc, però encara és més un risc que no estiguin en mans de ningú perquè les administracions no hi arriben i jo, francament, si em trobés entre els afectats, preferiria un somatent que un no-res.
En realitat, nihil novum sub solem. De la mateixa manera que per a tenir una bona escola, en general, has de pagar una escola privada o per a tenir una bona sanitat t’has de pagar una mútua, per a tenir una bona seguretat has de pagar una companyia de seguretat. Només que, en aquest cas, es veu que l’administració veu preferible deixar que et robin o que t’enfrontis tu sol amb el lladre o lladres que no pas que hi hagi un grup organitzat que defensi allò que a l’administració li pertoca defensar i no ho fa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
https://www.youtube.com/watch?v=DC3s6Ndug68
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!