ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS
Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina
EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL O QUANTA CATIPENT, ESPANYOLISTES!
Francament, si jo fos espanyolista em cauria la cara de vergonya. Quedi clar que ser catalanista tampoc no és per a tirar coets, però és que els espanyolistes fan una catipent, una pudor llardorosa insuportable.
L’estat espanyol és vist a Europa com el botó de mostra de l’ineficiència, improductivitat, corrupció i manca de democràcia. No em refereixo, naturalment, a la simpatia del seu poble, em refereixo al podriment de les seves institucions, a la putrefacció de tots els aspectes de la seva política.
Què és que dóna sentit a l’estat espanyol? La llibertat? La igualtat? La fraternitat? La felicitat dels ciutadans? Ei, perquè representa que els estats es construeixen per a aquestes coses, per a aconseguir aproximar-se a aquestes fites.
Les fites de l’estat espanyol, dissortadament per aquells que encara en som els seus ciutadans, es la contrària a aquests principis. Allà on els països civilitzats defensen la llibertat, Espanya defensa la tirania ( només cal veure com se’ns vol negar el dret a decidir ); allà on els països civilitzats defensen la igualtat, Espanya defensa els privilegis ( només cal pensar en l’absolució de la infanta Cristina, els indults als poderosos condemnats judicialment o la jubilació del cacus Sáez ); allà on els països civilitzats defensen la fraternitat, Espanya defensa la insolidaritat i la ràbia ( només cal pensar en els desnonaments o en les guerres civils que ha patit Espanya ).
Espanya és un estat entre demencial, infernal, manicominal, asocial i, sobre tot, profundament frívol i idiota del que hem de fugir tant ràpid com sigui possible i això la majoria de catalans ho sabem perfectament. I els catalans que saben una mica de història en fan dogma de fe.
Arribats a aquí que una cosa que s’anomena Tribunal Constitucional sigui qualsevol cosa menys un àrbitre garantidor de drets, a Espanya, és perfectament comprensible. És perfectament espanyol, això. Com és perfectament que l’exèrcit espanyol es distingeixi per ser l’exèrcit europeu que més vegades ha servit per provocar una guerra civil. Com s’entén perfectament que la constitució espanyola, en comptes d’un ventall de drets i llibertats, sigui una presó tètrica. Espanya és això.
Per tant, sorprendre’ns a aquestes alçades que les institucions espanyoles actuïn com el que són – és a dir, com espanyoles – és d’una ingenuïtat sensacional. Jo no dic que no haguem de fer veure que volem pactar, que volen dialogar, que volem asseure’ns a pendre una birra amb aquesta gent. Ara bé, pretendre no sortir amb un ull de vellut, sense que t’hagin fotut la cartera, sense que t’hagin escopit i insultat és pretendre un miracle. I els miracles no es produeixen d’ençà de la recurrecció de Jesús o sigui què…
Els espanyols són perillosos i són súper-coherents o sigui que quan més aviat fotem el camp millor. Amb ells només podem prendre mal.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Som mil.lenaris i Espanya no ho és, així doncs que es noti!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Bona nit!