ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS
Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina
EL REI ES FOT DE CAP EN UN SAFARI AFRICÀ. LLÀSTIMA QUE NO S?HAGI TRENCAT EL COLL
.
A aquestes alçades de la història que hi hagi una persona que sigui cap d’estat de manera vitalícia i hereditària és un anacronisme. En una societat que cal que aprofundeixi moltíssim en la democràcia, conservar un monarca és anar contra els temps, ni que el monarca no faci de monarca, cosa que jo discuteixo perquè penso que en Juan Carlos mana molt més del que la gent es pensa. Però sí no manés, llavors seria llençar els diners. Es a dir, ni política, ni econòmicament la monarquía no té sentit.
Per acabar-ho d’adobar el nostre monarca no té res a veure, per posar un exemple, amb la reina d’Anglaterra,que treballà d’infermera durant la II guerra mundial per tal de derrotar el feixisme i el nazisme; no, el pare del nostre rei lluità al costat de Franco, el nostre rei fou educat per Franco i els seus principals amics i assessors són militars franquistes. Que s’hagi sabut disfressar de demòcrata en un país que fins fa dos dies no ha pogut parlar d’ell i de la seva famíla és una altra història. Es més que evident qui va fer caure Suàrez i va impulsar el cop i l’accés al govern de Alfons Armada, el seu gran amic i el seu gran mestre, al que no va tenir cap mena d’escrúpul de trair (cosa que ens parla de la covardia i l’ínfima talla moral del personatge).
Tothom una mica informat coneix que una de les dèries d’aquest talós que tenim per rei és la caça. Les armes l’han fascinat sempre. Ja de jove va matar el seu germà. I de gran ha trobat que el més interessant que podia fer era disparar animals indefensos. Per a poder-ho fer ha tocat el dos quan li ha convingut i ha anat a les quimbambes a matar qualsevol ésser viu que li posaven al davant.
Tothom coneix aquella gran aventura en que uns russos van haver d’emborratxar un ós domèstic per a que Juan Carlos el poguès caçar, cosa que és d’una covardia, una morbositat i una maldat que fan vomitar.
La darrera aventura d’aquest ximple que tenim per rei ha estat anar a passar l’estona matant elefants a l’’Africa. No és només que l’elefant sigui un animal en perill d’extinció, és que no entra en cap mollera normal que es prefereixi veure un animal viu que un animal abatut. Qui mata per plaer, encara que sa mare sigui una santa, és un fill de puta. Qui mata per plaer tenint-ho tot a favor, sense que l’animal tingui cap mena de possibilitat de defensar-se, és un immens fill de puta.
Aquesta és la base de la meva censura a aquest individu: que és un gran fill de puta, que és un individu impresentable, que ell i la seva família estàn més plens de merda que els bolquers del caganer. Óbviament, si a més, s’aprofita de fons públics per a per totes aquestes coses, resultaria que a més, és lladre ( cosa, per cert, que sembla que està força provada, ja que és un gran comissionista, que ho té pagat gairebé tot i que la seva fortuna ha aumentat desproporcionadament en relació al seu sou ), ho sigui que ho té tot per fotre-li una potada al cul i incautar-li tot el que ens ha fotut.
Penso en Lluís XVI, que intentà ser un bon rei i estimà el seu poble i, malgrat tot, acabà a la guillotina. Com que no sóc partidari de la pena de mort, no la desitjo per a ell ni per ningú, però alguna cosa hauríem de fer per tal que aquest home i aquesta família parin de parasitar-nos i escampar-nos la seva catipent. Simplement per tal de poder respirar i viure una miqueta més higiènicament.
Quantes vegades mereix més l’elefant mort viure que l’individu aquest?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mira’t això:
Medita-ho sense apriorismes i lliga-ho amb allò que et deia de València i Barcelona i llurs eixamples respectius en un dels primers pots teus.
Cordialment.