ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Els espanyols i els catalans ho tenim difícil per aclarir-nos.  Als catalans ens a sóna com a raríssim no tant que els espanyols mantinguin i restaurin les tombes de llurs herois patris – això també ho fem nosaltres – com que un individu com Franco continui sent considerat un heroi patri espanyol.

No es tracta ja d’entrar en la disputa de si aquests diners no s’haurien pogut gastar en quelcom més profitòs que la restauració d’una tomba. Acceptem que les tombes de tant en tant s’han de restaurar, com s’han de restaurar les escultures, les pintures, els edificis, etc… El tema és què hi fa a un país teòricament democràtic de la Unió Europea una consideració com heroi patri de Francisco Franco. Això crec que els catalans no ho entenem i que a Europa no ho entén ningú.

És com si a Alemanya s’hagués erigit un monument a Hitler i es dediquèssin diners públics a que estigués el més bonic possible. És com si a Itàlia s’hagués fet un monument a Mussolini i l’estat invertís diners periòdicament per a que fos un lloc de peregrinació.  Això és inimaginable perquè Hitler i Mussolini han passat a la història com a dictadors pèrfids que es van vèncer.

Què ho fa que Franco i el franquisme no tinguin a Espanya aquesta mateixa dissort? Com és possible que l’estat espanyol  continui considerant al caudillo com una mena de gran capitán contemporani? Com és possible donar un tomb per l’Espanya profunda i trobar-te amb capitals de província que encara conserven tot el seu nomenclàtor franquista ? Per què Europa i els representants dels Drets Humans i els que treballen per la recuperació de la Memòria Històrica deixen que aquestes coses continuïn passant?

Jo tinc una resposta molt simple. El PP i bona part de la classe dirigent espanyola és neofranquista. Els avis o els pares van fer la guerra amb el Franco, van mamar els valors franquistes i continuen defensant aquests valors. Només cal veure com governa el PP. Només cal comparar Rajoy amb Cameron. Només cal comparar els alts tribunals espanyols amb la resta d’alts tribunals dels països occidentals. I si parlem de l’exèrcit ens trobem amb cognoms que van destacar a la guerra civil com a principals comandaments.

Això és el PP, això és Espanya i això és un dels motius pels que volem fotre el camps correns!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!