ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS
Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina
EL CONILL INTENTA VIOLAR LA GATA
És curiós com són les coses. Mentre publicava l’anterior article en defensa del benestar dels animals i discutia sobre la meva concepció al respecte, dos animals de casa han tingut una batalla campal. D’aquesta batalla entre gata i conill, el conill ha resultat ferit i ara està ingressat a un ambulatori de bèsties.
Així com coneixem la història de la gata des del dia que va néixer, desconeixem la història del conill. La gata va néixer a casa d’uns amics nostres a Santa Coloma de Queralt i ens la van donar a les dues o tres setmanes de vida – un gos havia matat sa mare – i el primer que van fer les meves filles va ser batejar-la amb el nom de “Blanqueta”, que és el nom amb que consta als documents oficials.
La història del conill amb nosaltres comença un dia de fa un parell d’anys que el trobem en un container dins d’una gàbia i decidim endur-nos-el a casa. També passa pel tràmit del bateig i el seu nom és “Orelletes” ( perquè pertany a la raça de conills que tenen les orelles petites ), que també és el nom que consta als documents oficials.
La convivència de la Blanqueta i l’Orelletes ha estat bona. La gata és bonifàcia de mena i es deixa perseguir i deixa que l’Orelletes li prengui el menjar i l’aigua. Suposo que deu pensar que no es morirà de gana perquè quan té els bols buits, se li tornen a omplir i en paus.
Però vet aquí que quan l’Orelletes sent que s’atansa la primavera, venen els problemes. Ell necessita una conilla i probablement es pensa que la Blanqueta ho és. Durant uns quants dies l’Orelletes persegueix la Blanqueta i aquesta se’n surt el millor que pot, però avui la cosa s’ha sortit de mare i una aparatosa esgarrapada ha anat a parar a l’ull del conill. La galta se li ha inflat i una taca sangonosa li ha cobert l’ull i la galta.
Com que a casa hi ha majoria de dones, ningú no ha renyat a la Blanqueta per ser tant contundent. D’entrada fins i tot alguna de les femelles humanes ha dit que massa poc, que això li passava per intentar violar la gata. Però l’instint maternal s’ha imposat tot seguit i totes les cures i els manyacs han anat cap l’Orelletes, fins que hem decidit dur-lo al veterinari.
La veterinària de guàrdia – avui és diumenge – ha curat l’Orelletes, ens ha fet comprar medicació i l’ha pautat. La meva dona i jo li hem fet empassar al conill a les hores pautades, però després de 24 hores no hi ha hagut cap millora, així que hem decidit posar-lo al transport i ingressar-lo a la clínica veterinària. Ens fa por que si la ferida se l’infecta es mori.
A la nit surto amb la meva dona i vaig a veure “Vol” al Multicines Arenes, allà on abans hi havia la plaça de braus del mateix nom. Acabada la pel.lícula – que és excel.lent- pugem a sopar a la terrassa des d’on hi ha una vista esplèndida. Sopem bé, tot i que la pel·lícula –que és un drama- ens ha deixat una mica moixos. La meva dona no es treu del cap el conill, jo li dic que també pot pensar que allà on som fins fa poc s’hi sacrificaven bèsties i se’n feia un espectacle.
A vegades sembla que progressem i que siguem civilitzats i tot.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I, també, que, si d’aquesta en surt, heu pensat en incloure al seu costat la senyora petites orelles per evitar propers ensurts i maldecaps a la senyora petita Blanca?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!