ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

La denominació tradicional del País Valencià és Regne de València. Ho és d’ença de la conquesta de València pert part de Jaume I fins als nostres dies. Àustria en alemany es diu Österraich, és a dir, regne de l’est ( de l’est d’Alemanya, s’entén ) i és una república. Doncs el Regne de València, podia ser el mateix

Desgraciadament, però, l’esquerra valenciana i els catalanistes valencians, republicans en la seva gran majoria, van decidir que València no podia ser un regne i van buscar quatre fonts erudites on se l’anomenès pais. I les van trobar, és clar. Com podien haver trobat nació valenciana o qualsevol altre denominació.

Per acabar de donar força el terme País Valencià Joan Fuster – gran escriptor i péssim ideòleg, catalanista que va jugar la carta del PSOE ( que a València és diu Partit Socialista del País Valencia – PSOE ), va recollir els quatre antecedents històrics marginalíssims i va fer una pirueta idiota que encara estem pagant: el seu país era el País Valencià i la seva nació els Països Catalans.

Quan es va negociar l’estatut d’autonomia de València els polítics valencians no van trobar la manera de posar-se d’acord amb el nom: els blaveros demanaven – al meu parer amb tota la raó del món – que es respectès la denominació històrica Regne de València i els catalanistes i els esquerrans apostaven fortament pel País Valencià. Al final, cap de les dues faccions valencianes no va baixar del ruc i van pactar una denominació que no fos ni l’una ni l’altra i van decidir anomenar al seu regne o al seu país COMUNITAT VALENCIANA, que és la denominació que consta al seu estatut.

Per a mi, anomenant COMUNITAT VALENCIANA a València es va fer un pa com unes hòsties i només hi van sortir guanyant els valencians més provincialistes, més espanyolistes. Perquè és evident que Comunitat fa referència a “comunitat autònoma” i això es deriva de la constitució espanyola de 1978.

Si m’haguèssin preguntat a mi jo haguès deixat optar els valencians entre dos noms: Regne de València, que és el nom tradicional del país i, per tant, el que sembla lògic que dugui o, simplement, València sense més afegits. I hauria deixat que fos el poble que tries i, si jo haguès estat valencià, hagues triat Regne de València.

Però resulta que els catalanistes i els esquerrans valencians van embolicar la troca i es va anar parar a això tant lleig i anodí de COMUNITAT VALENCIANA. I ens agradi o no ens agradi València avui es diu comunitat valenciana perquè van pactar-ho els principals partits valencians i, per tant, si som demòcrates a la resta de la gent ens toca respectar-ho.

Una altra cosa és que els que escrivim en català tenim una inèrcia a denominar País Valencià a València, cosa, que també fan, com he dit, l’esquerra i els catalanistes valencians. Naturalment, tothom ha de tenir dret a anomenar el seu territori com li plagui, però penso, sincerament, que perdre energies en aquest tema és força idiota.  Si més no jo, d’ara en endavant, utilitzaré la denominació COMUNITAT VALENCIANA per a dirigir-me a València i quan ells la canviïn, jo ja la canviaré.

Tot això ve a tomb de la requissitòria del govern valencià a TV3 per tal que deixi d’anomenar País Valencià a la Comunitat Valenciana. I és una requisitòria amb amenaça: diuen que si TV3 ho continua fent, tornaran a tallar les emisions. Bé, jo no seria tant dràstic, però estic d’acord amb el govern valencià.TV3 és una televisió pública i, per tant, institucional i, per tant, ha de respectar el nom oficial de la COMUNITAT VALENCIANA.

I, punt i seguit, s’ha de dir que s’ha de procurar no provocar els valencians amb discusions imbècils i s’ha d’intentar fer nació des de TV3. I què vol dir fer nació des de TV3? Doncs vol dir integrar al dia a dia de TV3 tota la nostra problemàtica nacional, la que va de Salses a Guardamar i la que va de Fraga a Maò. Vol dir que s’hi puguin sentir tots els accents del nostre idioma, primant aquells que políticament més ens interessa de primar ( és a dir, el valencià i el mallorquí ). Vol dir fer programes sobre la COMUNITAT VALENCIANA i les ILLES BALEARS que interessin als valencians i als illecs més que la televisió espanyola i més que la seva televisió regional i regionalista. Vol dir fer sentir als valencians i als illencs tant importants com són – i ho són moltíssim – i no tractats amb un menyspreu provincià. Això vol dir fer país, fer nació o fer Catalunya i la resta són romanços ximples i enverinats.

Per cert, la meva opinió és que el Principat no serà capaç de fer una televisió nacional com la que he descrit més amunt més enllà dels mapes del temps i poqueta cosa més. Tots plegats – els catalans de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó que sentim que realment som una nació – tenim un problema enorme que no volem veure i que és un dels nostres principals càncers: una Barcelona creguda, provinciana, ignorant, frívola i, a la hora de la veritat, acatalana. El mal que fa Barcelona a Catalunya – el que Fuster en deia Països Catalans – des d’un punt de vista polític és brutal. 

.  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!