ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina

13 de febrer de 2013
Sense categoria
1 comentari

CONFIANÇA

En un moment en que sembla que tot falla, potser la feina del poeta és dir a la gent que no pot defallir, és a dir, generar confiança. Una confiança que no ve donada per la dulcificació de tot el que vivim, sinó per la constatació que el progrès és una constant en la història de la humanitat. I que, per tant, no podem renunciar a ell ni, per tant, renunciar a la lluita.

CONFIANÇA

 

“Que no sigui decebuda la nostra esperança, 
que no sigui escarnida la nostra confiança: 
així molt humilment ho demanem.”

 

Salvador Espriu

 

La història humana és plena de trencacolls,

De paranys, de caigudes i d’ensopegades

Però ens hem aixecat tantíssimes vegades

Que progressem junts amb fe i esperança a dolls.

 

És clar que veiem tot allò que no funciona,

És clar que retirem el nas quan quelcom put,

Però som un ésser mai donat per vençut,

Que malgrat els malgrats el combat no abandona.

 

Mirem el present amb uns ulls crítics,  severs

La nostra antítesi és coherent, serena i dura

som un pas en una societat que madura

però a la que cal avançar encara més.

 

No ens mirem ni l’home ni la vida amb recança,

Perquè mai ningú no ens prendrà la confiança.

  1. “No ens mirem ni l’home ni la vida amb recança”

       Ni com un ídol ni com un tabú, sinó que com un tu.
    Apranem a fer-nos vells i que la vellesa coroni gloriosament la pròpia vida!

    Prou d’encarcaraments que encara justifiquen la immobilització dels joves, prou  d’instal.lar-nos per no moure res i prou de sentits estàtics.

    La vellesa té sentit dinàmic i no és cap semàfor vermell per a ningú.
    Collons!
     
    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

      

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!