CONFIANÇA
“Que no sigui decebuda la nostra esperança,
que no sigui escarnida la nostra confiança:
així molt humilment ho demanem.”
Salvador Espriu
La història humana és plena de trencacolls,
De paranys, de caigudes i d’ensopegades
Però ens hem aixecat tantíssimes vegades
Que progressem junts amb fe i esperança a dolls.
És clar que veiem tot allò que no funciona,
És clar que retirem el nas quan quelcom put,
Però som un ésser mai donat per vençut,
Que malgrat els malgrats el combat no abandona.
Mirem el present amb uns ulls crítics, severs
La nostra antítesi és coherent, serena i dura
som un pas en una societat que madura
però a la que cal avançar encara més.
No ens mirem ni l’home ni la vida amb recança,
Perquè mai ningú no ens prendrà la confiança.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ni com un ídol ni com un tabú, sinó que com un tu.
Apranem a fer-nos vells i que la vellesa coroni gloriosament la pròpia vida!
Prou d’encarcaraments que encara justifiquen la immobilització dels joves, prou d’instal.lar-nos per no moure res i prou de sentits estàtics.
La vellesa té sentit dinàmic i no és cap semàfor vermell per a ningú.
Collons!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!