ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS
Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina
CARACTER NACIONAL I CORRUPCIÓ.
La corrupció no és un problema de raça, sinó un problema de contrapoders polítics i de democràcia. Quant menys contrapoders hi ha i menys democràcia hi ha, més corrupció.
que no la fan els aris o els celtes o els atlàntics, sinó que la fan alguns dels nostres conciutadans. O sigui que nosaltres mateixos considerem els aris una raça superior i ens considerem una raça corrupta. No està malament.
Parlar dels trets caracterials d’un poble – aquelles característiques del caràcter nacional que es reprodueixen en el caràcter de tots i cadascun dels seus nacionals – sempre m’ha semblat complicat. Tant si són bones com si són dolentes. Ni crec que els catalans siguem més treballadors que ningú, ni crec que els catalans siguem més corruptes. Hi ha catalans treballadors i catalans ganduls i hi ha catalans corruptes i no corruptes. Com alemanys, bascos, francesos, finesos, indis o esquimals.
Per a mi la corrupció beu de tres fonts diferents. La primera és la natural. La segona la social estrictament humana. La tercera la política latu sensu.
La natural: tots els éssers vius busquen aferrissadament privilegis. El vent i l’aigua erosionen la roca per a poder passar per un lloc. El mascle alfa de la manada copula amb totes les femelles. El peix gran es menja el petit, etc…
La estrictament humana :l’’home és un ésser natural que predica L’igualtat i la fraternitat en la teoria però que, com les altres espècies, més enllà d’aquestes afirmacions abstractes i col.lectives, a nivell individual aspira a la desigualtat i al privilegi. En les societats humanes primitives aquests privilegis o poder s’aconseguien mitjançant la força bruta. En les societat modernes desenvolupades s’aconsegueixen a través dels diners i del poder.
La construcció política: en aquest marc d’uns éssers que sabem que aprofitaran totes les seves eines que tinguin al seu abast per tal d’aconseguir privilegis, cal muntar una estructura política que combati que els aconsegueixin de forma il•legal. Com s’aconsegueix això? Doncs s’aconsegueix fent que el poder estigui molt repartit i, per tant, a cada poder correspongui un contrapoder que el limiti quan es passi de la ratlla.
Això és la divisió de poders – que a l’estat espanyol no funciona en absolut, però, per exemple, als USA sí – i això és una democràcia participativa, que només es pot donar en una societat bàsicament igualitària. En aquest segon sentit – una societat igualitària i una democràcia participativa – encara estem pitjor que en la divisió de poders. Les desigualtats socials són abismals i domina la política una casta que fa i que desfà el que vol. En aquest marc és impossible que no hi hagi corrupció, igual que n’hi havia, per posar només dos exemples, a l’Alemanya de Hitler o a l’URSS. Només que mentre allà hi havia directament dictadures aquí hi ha la dictadura d’una casta política que surt eternament reelegida i que es passen els càrrecs de pares a fills com si fos una monarquia.
Fixe’m-nos, tot i això, que en la nostra societat hi ha menys corrupció que a les dictadures. I això és així perquè existeixen uns certs contrapoders. Dins la casta dirigent hi ha baralles per tenir el màxim de poder i això fa que uns partits – i els seus mitjans de comunicació afins i els seus jutges afins, etc…- destapin els casos de corrupció dels seus adversaris i viceversa. Això és impossible a les dictadures.
Pensar que la casta política que ens domina farà lleis, les farà complir i les interpretarà per tal que hi hagi una democràcia real i no hi hagi corrupció és una gran ingenuïtat. Jo no conec cap gat que s’hagi posat el cascavell per tal d’avisar els ratolins de la seva presència. En aquest sentit cal una revolució democràtica. Prendre-li el poder a la casta política i donar-li al poble per tal que decideixi el que li convé.
D’això se’n diu democràcia directa i fa molts anys que està inventada i que es practica en alguns llocs. No garanteix que les persones deixin de ser corruptes, però ho fa més difícil. Fixeu-vos que els que hi estan radicalment en contra són els oligarques de la casta política de tots els partits que aspiren a governar, ergo, la solució no només és bona sinó cada dia més indispensable.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ZzZzZzZzZzzZ…. 😉
Creus que aquesta és la realitat de la nostra identitat catalana?
I creus que així podem, com a poble, destronar l’expressió d’algun mal existent en el món?
I quina opció creus que ens cal fer, com a poble que som?
Què descobrirem Odisseu?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!