Obrint Pas: Diari d'una gira

El darrer dia encara ens reserva una visita obligada: el 23 de Enero, un barri històricament combatiu format per 38 característics blocs de formigó que dominen la ciutat. Al 23 hi anem en metro i hi arribem en només unes quantes parades. Només baixar la visió dels blocs de formigó encerclats de milers de cases i murals de tots els colors ens sorprèn.

El 23 de Enero és un dels barris històricament més combatius de la ciutat de
Caracas. Està format per 38 grans blocs de 15 pisos encerclats per
innumerables casetes autofabricades amb materials barats. El seu origen
es remunta a la mandat del general Marcos Pérez Jimenez dels anys 50.
El 23 de gener del 1958, una ampla revolta popular acabà amb la ferotge
dictadura d’aquest militar i milers de famílies ocuparen els pisos
encara buits. A partir d’aquesta data el barri es covertí en un refent
d’autoorgantització popular contra la delinqüència, l’exclusió social i
la falta total de serveis públics -començant per l’aigua potable- en
què viuen les barriades de Caracas.

Tot això ens ho comprovem passejant pels seus carrers. Els murals de lluita, les
banderes als terrats i les enormes pintades a les façanes hi són per
tot i recorden més aviat als carrers de Belfast. Els forats de bala de
la metralla de la tradicional repressió també hi són presents així com
les xicotets victòries que s’han aconseguit a la barriada.

Una d’elles és una gran comissaria que els veïns ocuparen ara farà un parell
d’anys. Des de feia dècades havien denunciat que aquell centre policial
era un centre d’operacions de la violència organitzada a la zona. Allí,
a més era on es practicaven les tortures habituals als veïns militants
del barri i on morí assassinat el darrer veí el dia del cop d’estat de
l’11 d’abril del 2002. Així que ho parlaren, s’organitzaren i
prengueren la comissaria amb una dotació policial a dins. Després d’una
llarga negociació aconseguiren apoderar-se d’aquest espai i
reconvertir-lo en un centre de serveis per al barri amb una ràdio
comunitària, espais per a tellers per a totes les edats, aules
d’informàtica i altres serveis fins aleshores impensables en aquest
part de la ciutat.

Però això no ha estat tot ni molt menys. Només és la punta de llança d’un barri
que s’ha bolcat en rehabilitar una vella escola pública, els
ambulatoris gratuïts, o la lluita per l’aigua potable de la seua
cisterna que marxava cap a altres parts de Caracas.

Videobloc:

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!