Obrint Pas: Diari d'una gira

El primer dia a la ciutat es fa excitant. Encara sentim aquella adrenalina pròpia de saber-nos a l’altra punta del món. Amb el David decidim donar una volta pel centre antic, o pel poc que queda, de Caracas. Del seu antic casc colonial només se’n conserven alguns carrers. La resta ha estat arrassat per la fúria constructora dels anys 50, 60 i 70. El David, però, ens diu que la ciutat ha millorat molt i gràcies a les seues explicacions descobrim la història que amaga aquesta caòtica urbs.

Per anar al centre agafem una ‘carrito’, miniautobús urbà, que ens porta
directament al nostre objectiu. Es sorprenent el fet que no hi hagen
parades d’autobús. L’agafes al vol i et deixa allí on li dius.
Nosaltres baixem a la plaça Simón Bolívar
i aprofitem per a fer una visita a la casa natal d’aquest lider
revolucionari nascut al 1783 que va lluitar per la independència de
Veneçuela, Colòmbia, Bolívia, Perú i Ecuador contra l’imperi espanyol.
Ell és un exemple de les lluites populars per les llibertats i els
drets socials de les persones d’aquestes terres i el seu nom és visible
per tot.

Després de al visita fem els primers sucs, la beguda nacional del país, i aprofitem
per descansar una estona. És increïble la varietat de fruites que ens
ofereixen: mango, maduixa, guayabana, coco, lechosa, parchita… Pel
que ens han dit, ací no saben menjar sense els sucs que, per cert, els
anomenen ‘jugos’. Abans de descansar, però, encara tenim temps de
visitar un gran mural de la història de Veneçuela que explica pas per
pas totes els combats dels diferents pobles d’aquest país des de la
conquesta espanyola fins ara.

De vesprada marxem de nou, ara amb el confortable metro de Caracas, cap a la
televisió Avila TV que ens ha oferit una entrevista en viu. Aquesta
televisió nascuda ara fa una anys sorgí per a cobrir la necessitat
comunicativa de la gran majoria de joves d’aquesta ciutat. Amb aquest
objectiu, la televisió es dirigida i realitzada per un ample grup de
professionals joves provinents del món dels periodisme però també de la
història, la filosofia o la sociologia. Al seu entresòl i ha una escola
de cinema i audiovisuals on els joves sense recursos (la immensa
majoria) tenen el primer contacte amb aquest món amb la possibilitat
d’estudiar per a convertir-se en professionals de la televisió.

El programa on anirem nosaltres es diu ‘La Chatarra’ i tracta en clau d’humor
l’actualitat musical de la ciutat. Els seus presentadors ens fan entrar
i de seguida comencen a disparar preguntes plens de d’ironia i doble
sentit. La veritat és que és la primera entrevista que fem tan lluny de
casa i les respostes no ens acaben de quadrar. Però ens envalentim i
acabem tot el grup davant de la càmera, presentant les nostres cançons
i parlant de les realitats que ens uneixen i ens separen. Aquesta és la
grandesa que ens ha ofert la música. La comunicació en majúscules.

Videobloc (II):

^{(El
videobloc es una experiència que realitzàrem amb una
càmera de fotografia normal i corrent)}