Afedemón!

Bloc de les terres de Lleida

6 d'agost de 2011
Portar la contra
1 comentari

Ull per ull

Llegeixo fa uns dies amb perplexitat com, la jove iraniana Ameneh Bahrami a qui el seu ex company d’universitat Majid Movahedi va llençar-li fa set anys àcid a la cara fins al punt de deixar-la cega i amb el rostre desfigurat per haver-li rebutjat la petició de matrimoni, evita en l’últim moment que se li apliqui la llei del talió.


Quan tot estava previst per tal que s’executés la sentència per la qual l’Ameneh havia lluitat els darrers anys, va decidir al darrer moment perdonar-lo.

 

L’explicació que va donar l’Ameneh va ser que només va lluitar per tal de legalitzar la famosa llei del talió a l’Iran. L’ull per ull. D’aquesta manera, segons ella, amb aquest exemple molts homes evitarien fer el que li van fer a ella en un futur.

Seria el primer cop en la història del país que una víctima de l’àcid aconseguia que s’apliqués la mateixa “pena” al seu agressor. Tanmateix, quan tot era a punt per tal que el germà de l’Ameneh administrés les gotes als ulls d’en Majid davant doctors i jutges presents a la sala de l’hospital judicial de Teheran, ella va decidir que aturessin el procediment. L’havia perdonat.

Intento ficar-me dintre del cap de l’Ameneh i no puc. Després de tot el que ha passat durant aquests set anys, no entenc com ha pogut perdonar al seu botxí. 

Aquí seria impensable que s’apliqués aquesta pena. Davant l’agressió, només hi cap la presó. Ni pena de mort ni cadena perpètua. I ella, que va lluitar tant per tal que la cort de Teheran aprovés l’ull per ull, quan ho aconsegueix es tira enrera. Ja em disculpareu, però no ho entenc.

Llegeixo a la Viquipèdia la definició de la Llei del Talió on diu literalment que és el principi jurídic de justícia retributiva en què la norma imposa un càstig idèntic al crim comès. En llatí “talis” vol dir idèntic. El que es pretén amb aquesta pena de l’ull per ull, dent per dent és establir una proporcionalitat entre el dany rebut en un crim i el dany produït amb el càstig.

En qualsevol cas, aquesta llei només s’aplica en uns pocs països musulmans, avui en dia. I si, a les nostres contrades, alguna víctima de violència domèstica ha pretès aplicar-la pel seu compte, si no s’ha pogut demostrar la legítima defensa, li ha caigut pena de presó.

Està molt bé això que som una societat avançada, on aquests actes es consideren primitius i fora de la llei. De tota manera, penso que ens estem passant de rosca i que les truites s’estan capgirant. I no estic fent apologia de la violència. Malgrat penso que, si existís alguna norma coercitiva més eficaç, els agressors s’ho pensarien dos cops abans de cometre l’abús o el crim. O potser estic equivocada … Quí lo sá!

 

  1. Doncs vol dir, simplement, que aquesta dona és molt més civilitzada que la colla de salvatges que mantenen en vigor legal aquesta mena de principis legals. Encara hi ha esperança, i algun dia aquesta mena de fonamentalistes hauran de fugir per cames.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!