Afedemón!

No és que cregui amb l’astrologia. Sóc massa racional. Tanmateix, no us negaré que m’agrada llegir cada dia el meu horòscop. Com a curiositat. Avui, per exemple, em diu que vagi amb compte. Que mostrar les emocions és signe de debilitat i em poden tornar vulnerable als deshonestos. I, per acabar amb els consells de franc, em recomana que aprengui de l’experiència.

Doncs sí. Com el gat escaldat, sempre vaig amb compte. Sense arribar a obsessionar-me, però. No vaig néixer ahir. Per tant, com m’aconsella el meu horòscop d’avui, aprenc de l’experiència, certament. Cada dia. Fins aquí anem bé.

No estic d’acord, però, en què les emocions siguin signe de debilitat i en què em puguin tornar vulnerable als deshonestos.

Etimològicament, emotio o emovere és l’impuls que duu a l’acció. Significa remoure, agitar o excitar. Una emoció és un estat afectiu, una reacció subjectiva envers l’ambient que ens envolta que produeix canvis fisiològics i endocrins influenciats per l’experiència. 

La por, la ràbia, la culpa, la vergonya, l’alegria, la tristesa i l’amor són les set categories bàsiques de les emocions. Qualsevol manifestació de les emocions és útil. No hi ha emocions bones ni emocions dolentes. Totes són imprescindibles. La por racional es manifesta davant el perill; la ràbia, davant les injustícies; la culpa, davant les conductes que considerem errònies; la vergonya, davant els judicis morals; l’alegria, davant els guanys; la tristesa, davant la pèrdua; i l’amor es manifesta davant l’ofrena.

Per tant, manifestar les emocions, contràriament al que diu el meu horòscop d’avui, penso que és positiu. I no implica cap debilitat. La vulnerabilitat, penso, no té res a veure amb l’expressió de les emocions sinó amb la manera de percebre la realitat de cadascú i actuar en conseqüència.

Com va dir en Jorge Bucay “No som responsables de les nostres emocions, sinó d’allò que fem amb elles”