Afedemón!

Bloc de les terres de Lleida

15 d'octubre de 2011
Sense categoria
3 comentaris

Prou agressions

Certament, els temps han canviat. Hem passat d’un excés d’autoritat del mestre envers l’alumne, a un excés d’autoritat de l’alumne envers el mestre. Tots els extrems són dolents. En qualsevol cas, hi ha alguna cosa que grinyola en l’educació dels nostres fills. Afortunadament, no són tots. Malament aniríem. Però considero que prous per tal que es reguli la manca d’autoritat per part dels docents a les seves aules. No es pot permetre de cap de les maneres aquesta creixent pèrdua de respecte cap al mestre. Si els pares, que som els tutors dels nostres fills, ho permetem desautoritzant-los i agredint-los física i/o verbalment, estem essent còmplices de tot plegat. I, a la llarga, la societat en general, ens demanarà explicacions. I no podrem evitar sentir-nos culpables d’haver estat massa laxos i permissius amb els nostres pupils. M’indigna el to que s’empra per parlar d’un mestre. Aquesta infravaloració ens acabarà passant factura. Perquè ni tots els mestres són de pedra ni tots estan disposats a aguantar segons quines actituds.

 

Atès les darreres declaracions de la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, els docents (finalment) tindran rang d’autoritat pública per protegir-los de les cada cop més freqüents agressions a les aules i fora d’elles. Després que el departament hagués rebut tres denúncies d’agressió en quinze dies perpetrades per pares i mares d’alumnes, “el govern tramitarà un projecte de llei que reconeixerà l’autoritat pública de tots els docents” segons paraules de la consellera. Això és que qualsevol agressió o amenaça a un mestre o professor tant és que vingui d’un alumne com d’un progenitor, serà considerat un atemptat a l’autoritat i serà castigat amb penes més severes. Actualment, només tenen aquest rang els directors de les escoles i instituts.

 
Recuperar el prestigi de la tasca docent és la finalitat. Cal fer arribar el missatge que no tot s’hi val. Salvaguardar les distàncies. El respecte és bàsic.  A l’escola i a casa. I els pares no hem de deixar de ser un exemple positiu per als nostres fills. Al capdavall, predicar amb l’exemple és la millor manera d’educar. 

No es pot amagar la creixent manca de disciplina, amb unes lleis que tampoc emparen als educadors. Han de posar ordre però sempre anant en compte de no passar la ratlla. I això ha de ser molt estressant. No endebades, estem assistint a la major taxa de depressions en el sector docent que, en algun cas, ha acabat en suïcidi, lamentablement.

És necessari i urgent, penso jo, abandonar el llast de la permissivitat. Recuperar la distància pares-fills i professors-alumnes sense perdre en cap moment efectivitat (ni afectivitat). I ensenyar a tolerar les frustracions. El llindar de la tolerància, actualment se situa més baix que mai. Posar límits i no deixar impune qualsevol actitud que vagi en contra de les normes de l’escola. Incentivar les virtuts i castigar els mals comportaments només amb l’arma de la conseqüència. I la prevenció, fonamental. Des de ben petits. Tasca dels pares que acostumem a delegar en els mestres. 

Jo, des del meu paper de mare, lloo la tasca docent. Penso que no valorem prou a aquells que passen la major part del dia amb els nostres fills. Que, a banda d’ensenyar-los coneixements, els inculquen valors. És per això que hem de col·laborar en protegir aquest sector tan devaluat, darrerament. No els hi posem més difícil.

A la vostra disposició.

 

  1. Em sembla molt trist haver d’arribar a haver de legislar per evitar les agressions cap a mestres i professors.
    En quina societat ens estem convertint que no sabem resoldre els nostres conflictes amb paraules?

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!