Afedemón!

L’origen d’aquesta frase el trobem en la deessa Ocasió a qui adoraven els romans. La representaven com una dona d’extrema bellesa, nua, de puntetes damunt una roda en continu moviment, amb ales a les espatlles o als peus, i amb una frondosa cabellera que li cobria el seu rostre i, pel darrere, totalment calba. L’explicació no era d’altra que expressar pictòricament la impossibilitat d’agafar les bones oportunitats quan ja han passat. Només podrem agafar-les quan ens vinguin de cara, quan ens serà més fàcil estirar de la cabellera. Si l’ocasió ens ve pel darrere, no trobarem cabell per enganxar-nos.

De bones oportunitats en tenim, n’hem tingut i en tindrem sempre. De la mateixa manera que arreu trobarem persones llançades i no, a qui allò desconegut no les espanta. Hi ha qui pensa que no és moment de canvis, d’emprendre cap projecte, d’arriscar-se més del compte. Jo penso que, precisament ara, és el moment. Aprofitar les oportunitats a l’instant que passen pel davant ja que després pot ser massa tard. Estar atents, a l’aguait, amb actitud positiva i amb voluntat de millorar. 

“Em lamento de les ferides de la fortuna, amb els ulls plens de llàgrimes, perquè és revoltosa i em treu els seus dons. És veritat allò que es llegeix, que la front la té plena de pèl. Tanmateix, la major part de les vegades li segueix l’ocasió calba” dels càntics Carmina Burana