Afedemón!

I ara què faig? Llegeixo? Sí, la matinada és el moment oportú per entregar-se a la lectura. I més quan al de dia no tens un sol instant de soledat per tal de concentrar-te. Em tombo al sofà i, al cap d’uns minuts, ja em fan mal tots els ossos. I els músculs se m’han ficat a la defensiva amb les seves contractures. Canvio de postura. No. Tampoc. Em costa de trobar la manera de no notar cap molèstia al meu cos. Així no hi ha qui es concentri.

Pla B. Escriure. Sí, asseguda a la butaca, amb el portàtil reposant a la tauleta “reposa-portàtils”. Segur que així relaxo la musculatura. I què escric? Massa pensaments recent llevats sense ordre ni concert. Faig una ullada a la premsa matinera del dia. Res que em cridi l’atenció. Ni la reforma constitucional, ni els 1.400 milions que ha guanyat en un dia en Warren Buffett amb la inversió al Bank of America, ni la investigació des de Fiscalia cap a PxC per incitar al odi racial des de les xarxes socials, ni el setge contra Gaddafi, ni la mirada de reüll de ZP a França per cobrar als més rics.

Res. Avui no estic inspirada. I, a sobre, les cervicals em comencen a tibar, de nou. 

L’insomni és fotut. Són dos quarts de sis i (penso) ja no és hora de tornar a enganxar el son. Per bé que seria el millor que podria fer. 

Al carrer s’hi escolten els sorolls d’algun cotxe. Arriba o marxa. És una hora intempestiva. La Duna, la meva gata, també acusa la calor. No està bé a cap lloc. Ara torna a provar sort al balcó. Les rajoles, almenys, són fredes. I sembla que bufi alguna cosa al carrer. O no. Potser són les ganes de setembre.