Afedemón!

Arran de l’anunci d’una coneguda marca francesa de cotxes, dir NO s’ha posat de moda. La publicitat, en aquest cas, ens diu subliminalment a quins vehicles hem de dir NO. I, per eliminació, quin és l’automòbil que ens hem de comprar. Tanmateix, els motius pels quals acostumem a no dir NO, no formen part de cap campanya de màrqueting.

La por a destorbar o a decebre, el pànic a no ser acceptat, el temor a enfrontar-nos amb el conflicte i el creure’ns que no som prou dignes de l’altre, tot plegat associat a una baixa autoestima, ens fan obrar de manera contrària a com voldríem. 

Saber dir NO no és tasca fàcil, certament. Cal un (re)aprenentatge. I tenir una bona predisposició. Al capdavall, si no volem millorar, de res ens servirà que ens ensenyin el com. 

Massa cops m’he penedit de dir SÍ quan el que volia era dir NO. Voler quedar bé amb tothom, a banda de ser una tasca impossible, comporta un gran desgast físic i emocional i no és natural. Amb els anys hom aprèn a dir el que realment pensa i sent, prestant cada cop menys importància al què diran.

Dir NO sense remordiments ni sentiments de culpa és la fita. No estar d’acord amb les opinions dels altres hauria de ser el pa de cada dia. I, si algú es molesta perquè no li segueixes la beta, bon vent i barca nova. Els matisos són enriquidors. Les diferències de criteri, sumen no pas resten. 

Està clar que no es pot acontentar a tothom. Per tant, he arribat a la conclusió que he de dir el que penso i el que sento, per bé que dolgui. Fingir només allarga una agonia. Qui m’estima, malgrat tinguem les nostres divergències, m’ha d’acceptar tal com sóc. 

D’altra banda, quan traspasses la barrera dels quaranta, t’importa ben poc el que pensin els altres de tu. El concepte d’un mateix canvia. Ja no ets el marrec aquell que es deixava arrossegar per l’opinió del grup només amb l’objectiu de fer-se un racó. No és casualitat que la pressió exercida pel grup sigui un dels factors que s’associen a l’inici en el consum de drogues, malauradament. Ensenyar a dir NO als nostres adolescents, en aquest cas, és fonamental. 

Escoltar, comparar-ho amb el que desitgem i prendre una decisió no immediata: la nostra decisió, la més convenient per a nosaltres mateixos. Tot plegat, amb assertivitat, defensant els nostres drets alhora que respectem els drets dels altres. Expressar amb naturalitat, respecte i llibertat els sentiments, les idees i les opinions sense amenaçar, castigar ni manipular, hauria de ser el camí idoni. 

Subscric la frase del Gabriel Garcia Márquez “Allò més important que vaig aprendre a fer després dels quaranta anys va ser dir NO quan és NO”