Afedemón!

Davant d’aquests rumors, ha tingut que sortir al pas el president de la Comissió Europea, en Manuel Durao Barroso per tal de proposar que siguin els propis governs qui paguin la recapitalització de la banca cas que no es trobin inversors privats, sempre i quan no reparteixin “beneficis”.
 

 

Certament, la recapitalització de les entitats bancàries és, ara per ara, l’única sortida. Una altra cosa és que utilitzin diners públics, diners de tots els contribuents, per injectar aquest capital, quan és vox populi que encara hi ha directius i part de l’accionariat que s’estan enriquint a costa de continuar rebent dividends i bons. És obscè. 

Barroso diu que, si no n’hi ha prou amb el capital injectat pels governs, ni amb els inversors privats, com a últim recurs només, es recorrerà al fons de rescat comunitari. A veure si és veritat. Tot i que jo penso que primer haurien de ser els inversors privats qui es mullin. Abans i tot que els propis governs europeus. Només pensar que entitats bancàries que s’han inflat a beneficis durant els darrers anys, ara que és època de vaques magres hagin de demanar ajut als governs, que em surt urticària.

Oi que seria impensable que algú amb les butxaques foradades en sentit metafòric, algú que ha tirat de beta durant tots aquests anys, ara que no té cash piqui a les administracions porta a porta per tal que li regalin uns diners que ara no té perquè no els ha sabut gestionar de la millor manera? O (digueu-me malpensada) no li ha donat la real gana de gestionar-los de manera correcta perquè sabia que tenia la paella pel mànec i, que tard o d’hora, li donarien un cop de mà? 

Sabent en tot moment que la tempesta perfecta era a tocar, considero encara més escandalós que no hagin pres les mesures pertinents per tal de frenar l’hecatombe. Així com gairebé totes les persones corrents hem hagut de fer un esforç econòmic substancial a corre-cuita, els directius bancaris l’han fet a l’inrevés, per embutxacar-se tot el possible no fos cas que es quedessin sense res. 

Ens prenen per imbècils, potser? No cal ser economista per veure com s’afanyen a esprémer la vaca i, quan la mamella estigui buida, busca qui t’ha pegat. Aprofiten la fràgil conjuntura econòmica per tal de jugar al Monopoly. Amb els diners dels altres, esclar. I tots sabem que la Banca sempre guanya.