Fa dies que em ronda aquesta notícia pel cap des que va aparèixer als mitjans. No me’n ser avenir encara de tot plegat i això que no coneixia el finat. Molt bo l’article a El Temps, aproxima la figura i els fets. Una llàstima que tant de talent hagi marxat de cop.
Publicat el 20 de novembre de 2011
Salvador Iborra, ‘in memoriam’
A València, en un cafè sorollós i ple de llibres, s’hi han dit poemes.
La germana, els amics, el professor, els convidats, els consternats. Ha estat bonic, intens, sentit i digne. Amb a gent asseguda en cadires de colors, o dreta, la cervesa a la mà, o un vers, la mirada perduda i enfilant records, escoltant com algú fa
i he de dir que el dolor és més amarg que no ho era, / que hi ha get que és feliç sense llegir un sol llibre.
Coses que impressionen? La cara devastada d’en Sebastià Bennasar en aquell vídeo. O sentir el poeta com s’explica en gravació. Sense micro. Sense podi. Tal com era.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de poesia catalana actual | s'ha etiquetat en literatura, València per ncadenes | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent