Això ho sap tothom, especialment els encarregats de les sabates de Catalunya. Els uns atorgant-se uns mèrits quer no tenen. Els altres dient que la cohessió, que no es veu per enlloc, donarà sabates a la mida, d’altres que es dediquen a buscar responsables i culpable sa tort i a dret.
En fí, nois, senyors, de la forma que es veuen les coses ara mateix i les reacciones que vénen de més enllà, tot fa saposar en aquest moment i des de fa molts milions de moments que la nostra Nació es mantindrà adherida (sotmesa) a aquesta cosa tan poliformal i estantissa que es diu Estat espanyol. Els portuguesos tampoc compten en tot això.
Què volem dir amb això? Que defensem un immediat canvi de fronteres? Els dos canvis importants de frontereres han sgiut la conseqüència de les dues grans guerres i,encara, fets a interès dels guanyadors, sense tenir gens en compte altres circumstàncies que,mireu quina casualitat, ara estem comentant.
Les guerres dels balcans han produït també canvi de fronteres. El proper serà també consequència de guerres que no ens volem ni imaginar?
La nostra esperança és que no. La Societat actual hauria d’assolir l’extinció total de la guerra.Però, nogensmenys, amb la seguretat que la solidesa política del nostre territori no vindrà, tingue-m’ho per segur, d’aquells que ara creuen que no ens mereixem ni unes sabates a mida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi ha moments que me sent que et/ens fan anar descalç.