Al nostre entorn, més lluny o més a prop, percebem fets i circumstàncies, sensacions, interrogants i fenòmens diversos, que s’escapen a la nostra comprensió immediata i se’ns representen com un enigma o misteri. L’actitud continguda en l’ànima pregona d’una persona que ens desapareix del nostre cercle. La fressa, o àdhuc la por, que hem experimentat en la profunditat d’un bosc solitari. La sensació íntima de petitesa quan, en contemplar des de l’altura la immensitat de mars i oceans, se’ns en encongeix el cor. Enigmes, misteris….
Posat en el desig d’escatir enigmes fa pocs mesos em dedicava amb una certa vehèmencia a recopilar tot el que podia trobar de fiable sobre el misteri dels misteris: l’eternitat, i en concret allò que anomenem el cel. Pretenia esbrinar si existeix la més minima possibilitat de conèixer el que en podríem dir "la localització geogràfica del cel", entès com a vida perfecta i perdurable. I ho feia sense vibracions negatives ni angoixes de cap mena. Un desig de saber, simplement.
Algú em deia,
Deixa-ho córrer, que aquest és un tema només per a entesos. Teòlegs i altres professions afins. Doncs, és una llàstima perquè el tema ens afectaria a tots: frares i llecs.
Ja us deveu imaginar que no vaig aclarir gran cosa; no vaig descubrir l’enigma. Però de les lectures d’aquella època m’he quedat amb una frase del teòleg Leonardo Boff que vindria a fer més humà i una mica més comprensible el misteri:
El cel anunciat per la fe cristiana se situa a l’horitzó de la comprensió utòpica: és l’absoluta i radical realització de tot el que és veritablement humà, en el marc de Déu.
Leonardo Boff, que va escriure això en el seu llibre
Vida més enllà de la mort, en va escriure un altre que, en el seu moment, li va portar moltes complicacions:
Teoria de l’alliberament.