Ei, de la meva ment. Estigueu tranquils. Es tracta, simplement, que aquestes darreres setmanes mancat de companyies més corpòries m’he rabejat, en el pensament, amb les trifulgues i avatars d’uns senyors i senyores que vaig conèixer ja fa alguns mesos. Uns més aviat d’altres després, es tracta de persones que només jo conec, malgrat haver-ne donat referència en alguna ocasió.
Estic convençut que podem afirmar amb tota certesa, sense perill d’errar, que aquesta bona gent només la trobarieu en el meu pensament, ara per ara. Fantasmes, doncs. Però vull deixar ben clar que aquests fantasmes que tenen noms i cognoms són ben diferents d’aquells que el senyor Gironella va fer aparèixer en una novela que va escriure fa molts anys. Aquests no causen tans maldecaps i angoixes. Si de cas l’únic compromís que hi tinc és donar-los una feina, un destí, un futur.
Maldo per a procurar-los un esdevenidor feliç malgrat que algunes vegades es compliquen la vida i m’és impossible aconseguir llur felicitat. Com aquell poeta Sorribes que, encara jove, va morir d’un projectil de goma disparat per la policia, que és qui normalment llença projectils de goma. Hi estan ensinistrats. Ves qui cony li va manar de ficar-se enmig d’una manifestació de protesta no autoritzada.
Hi penso aquests dies en tota aquesta gent, tot i que ja no puc fer res més per ells. Tot tenen el seu lloc, el su emplaçament o bé han fet ja el seu fet. El professor Bragulat ja va morir fa anys amb els llops. L’altre professor, l’Stratzzia, no pogué veure mai més aquella infanta que estimava o bé en Tonet, que era un home de mitja edat i una mica curt de gambals, borderline potser? Feia d’escombriaire i va mata sa mare.
Tot i que hom té cura de no fer coneixença amb persones malvades a vegades passen coses que seria millor que no succeïssin. Però no s’hi pot fer res, ja tot està dat i beneït. Només la Katty queda per veure. No he tingut temps, encara, de donar-li el camí que fa temps em demana. Ho té malparat aquesta noia em sembla. Per començar no en sabem ni els cognoms, ni l’edat, ni gran cosa. És sordo-muda, això ho sabem. I va arribar per a oferir-se de minyona a la casa d’un home solitari que és, potser, el forense del comtat. Curt i ras, no sé que fer-ne de la Katty.
Desitjo resoldre-ho abans de l’agradable brogit de les festes. Si algú em vol ajudar us asseguro que tindré en compte totes les opinions.