...matarem el gall i a la tia Pepa n’hi darem un tall.
Com que la meva tia Pepeta ja fa uns quants anys que va morir ara no li’n podria pas donar el tall ni en el supòsit, poc probable, que a casa matéssim el gall. Ja no es maten els pollastres a les cases. Us imagineu quina feinada? Lligar-li les potes, degollar-lo, plomar-lo i socarrimar-lo per a treure-li els canons i deixar-lo net… Un mal de cap.
Ara els pollastres els maten a l’escorxador i podeu comprar-ne la carn als supermercats. Tenen un altre sabor però ja ens hi hem acostumat. L’evolució pròpia del progrés i del temps s’ha endut avall molts gests de la litúrgia nadalenca. Malgrat tot encara queden força coses. Jo faig el què puc per a mantenir-les. Aquesta mena de costums tradicionals em generen vibracions molt positives. La setmana passada quan la noia va possar la casa del revés vaig dir-li, Què passa amb aquest rebombori? Se acerca la Navidad y hay que dejar la casa limpia y brillante, em va respondre. Fantàstic! Jo hi vaig col·laborar en l’eliminació de les coses supèrflues de la llibreria gran; només vaig indultar un calendari amb fotos. Fa un goig ara aquest moble! Net, les fotos brillen, els llibres sense pols, ressalta l’or dels lloms. En fi, s’ho va valer. Després vaig fer el pessebre. Senzill, però a mi m’agrada. Vaig col·locar mitja dotzena de gerros amb galzeran de boles vermelles, vaig clavar ran de sostre un penjoll de boles ornamentals que fan tan bonic i, com a traca final, tres llargades de tres metres cada una de llumets vermells, blancs, verds i blaus que fan unes intermitències que enamora.
Què voleu que us digui? A vegades la felicitat ens la donen aquestes petites coses. O també, el qui no es conforma és perquè no vol.
El meu regal de Nadal serà la presència a casa de la meva gent. Hi haurà soroll, brogit i la casa no sembla la mateixa. Els nens faran cagar el tió i després procurarem dinar esplèndidament. Com que he rebut l’encàrrec de fer el menjar he decidit preparar el mateix de cada any: escudella, carn d’olla i pollastre rostit. L’escudella la domino, n’he fet sovint, però hauré de consultar a alguna amiga, veterana mestressa de casa, sobre la condimentació del pollastre rostit.
No sé si serem capaços de pensar en els qui no poden fer res de tot això.