Com més plou més aigua cau. Ara fa uns quants dies que s’hi abona i com que no sento ningú que es quixi arribo a concloure que deu ser aigua benvinguda.
Mireu de quina forma m’ha arribat l’aigua al pensament. Primer de tot perquè no es pot anar gaire pel món sobretot si un hom té el carnet de conduir tancat amb pany i clau. No puc conduir encara.
Aleshores he pensat que un dia d’aquests és San Antoni Abat que aquí al poble es fa una gran festassa, des de temps immemorials. Bé immemorials, immemorials no ben bé. Això deu venir des que hi ha bèsties o carruatges i hom degué pensar que una mica d’aigua beneïda no els aniria malament.
Ara mateix no us puc assegurar quin cap de setmana serà.Si aquest, el proper o al’altre. Però vaja, els interessats prou que tenen maneres d’esbrinar-ho. Per la informació que jo tinc a Martorell no s’han deixat mai de fer Els Trems Tombs tot i que hi va haver una època de molta crisi en aquest sentit perquè els carros anaren desapareixent. I actualment, com a tradició d’un poble pagès, s’ha recuperat (ja fa anys) amb tots els ets i uts.
Però he pensat amb l’aigua de San Antoni Abat per una altra qüestió. Per una altra cosa que no em sembla pas de menor importància que si plourà o no plourà el dia de la festa: em sembla que tornem a tenir benedicció del bestiar, que és el sentit primer de la festa.
L’aigua beneita (ho dic per si algú ho desconeix) és un símbol a travès del qual es demana la protecció, l’ajut de Déu. Clar que també es pot fer amb paraules soles. Però per alguna raó l’aigua no hi sobra. De manera que el senyor rector del poble davant de l’església anirà tirant una miqueta d’aigua beneita a tots els animals que van passant, especialment burros.
I me n’he recordat perquè ara feia força anys que no es feia la benedicció dels animals. Hi ha coses, es veu, que tenen més sentit que altres.Durant els anys que hi ha haver el senyor rector anterior ho arreglaven d’una altra manera. Amb una Missa em penso. Però resulta que hem canviat de rector(semblantment que fan els grans esquips de fútbol amb els entrenadors) i sembla que aquest nou és més benedictista, si se’m permet aquest mot que m’acabo d’inventar.
I així doncs, tres Tombs, benedicció i naturalment les famíliesque encara estan relacionades d’una manera o altra amb la festa, el gran dinar. Després ball, i tots contents. O així m’ho penso, que això no se sep mai del cert.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
què és allò que farà feliç a algú altre, però només de pensar-hi ja se sent el fendre suau del bon desig.