<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –> L’any 2002 en un programa de ràdio (tinc mala relació amb la TV), vaig escoltar que a Madrid la guàrdia urbana la nit del 24 de desembre (nochebuena pels espanyols), va tenir que fer 124 sortides. Motius ? Famílies que havien acabat a
<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –> El divendres passat ja no vaig anar al sopar d’empresa que cada any fem a la feina, motius ? Diversos, però n’hi ha un que cada vegada aplico més a la meva vida privada. Si no és per motius estrictament professionals o de
Les festes de Nadal cada vegada se’n fan més feixugues, van passar de la època on tot era gresca i xerinola, a la època en què el Xavier era més petit i ho vivíem en forma de regals, reis, pessebre (bé encara el fa, li encanten), i arbre, però òbviament a mesura que es fa
<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –> Quan plego de treballar a les 15:00, fins arribar a la sortida de Lleida, m’he de travessar bona part del barrí de Balàfia i del de Pardinyes. Aquest últim dijous al plegar (els dijous ja toco el dos, fins dilluns), vaig veure tres
Farè una anàlisi parlant exclusivament del meu poble, el cas però, es que aquesta anàlisi segurament es podria extrapolar a qualsevol municipi de Catalunya. Ara es parla que a les properes eleccions municipals es podrien fer candidatures conjuntes entre ERC, Reagrupament i SI, lo qual constata que la nostra capacitat per fer el ridícul no
<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } Avui hem pujat amb bici el pessebre a Sant Mamet, des de d’Alòs de Balaguer, 15 quilòmetres de pujada, i 1391 metres d’altitud, abans de començar pensava, mare de déu on m’he posat, el passat estiu vaig fer el mateix trajecte amb una colla
<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –> Esteu bé ? Molt bé vam estar, aquesta és la pregunta que en mig del concert entre cançó i cançó ens va adreçar la Meritxell Gené a la cincuantena de persones que vam assistir al sopar-concert de la cantautora ponentina el passat 7
El nivell de periodisme polític del país continua en caiguda lliure, com el de la política en general, desconec però, quan i on es tocarà fons, ara es parla del “sector catalanista de PSC”, quan es llegeix o s’escolta tal asseveració, hom li agafa ganes de fugir ben lluny, quin baix nivell. Es com si
No hi falteu, soparem, escoltarem música, beurem, cantarem, i sobretot ens desitjarem un futur millor i més lliure.I no ho farem d’altra manera que promocionant la nostra música i cultura. Us esperem.
<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –> Seguint la tradició angloxasona, que és de cultura democràtica, on la gent no renega de la política, i opina de forma lliure i constructiva, faré públic el sentit del meu vot del 28-N. Vaig votar Esquerra Republicana de Catalunya, dir però que vaig
<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –> Avui s’acaba una campanya electoral que ha durat no sé quants anys, segurament també s’acabarà el tripartit i el pacte contra natura entre l’independentisme i l’espanyolisme. És tota una incognita com quedarà tot l’arc parlamentari, però a partir del dia 29 s’hauran de
<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –> Fa uns dies que a peu de carrer detecto una cosa i no es altra que CiU arrasarà, si no hi ha daltabaix clar, La qual cosa em du a les següents conclusions: Artur Mas té raó en una cosa, aquesta societat no
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-no-proof:yes;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> A veure, deixem de ser hipòcrites, l’abstenció no és tant dolenta, anem a pams i expliquem un fet històric del qual
Ahir Vilaweb va complir 15 anys, de fet jo en sóc seguidor i lector fidel des de fa uns 7 o 8 anys ençà, per mi un dels moments cabdals del diari van ser aquells dies entre el 11 de març i el 14 de març de 2004, sobretot en referència als atemptats de l’11-M.
Ens ha deixat el Miquel, comencem a tenir una edat, i de tant en tant el càncer ens fueteja i ens deixa a tots amb cara de babaus, sense resposta, sense alè, amb un nus a la gola, pensant si tot val la pena, recordo les llargues xerrades que teníem després de dinar, amb ell