Les festes de Nadal cada vegada se’n fan més feixugues, van passar de la època on tot era gresca i xerinola, a la època en què el Xavier era més petit i ho vivíem en forma de regals, reis, pessebre (bé encara el fa, li encanten), i arbre, però òbviament a mesura que es fa grandet, la cosa ja perd embranzida.
Però hi ha una cosa que no aguanto, que mai he suportat, que la trobo friki, de mal gust, de pobres d’esperit, xabacana, de país inculte, i de vulgaritat, i és ?
La Loteria de Nadal.
No aguanto el dia 22, ja evito mirar per la tv personatges estrafolaris amb el cava a la mà, i una actitud histriònica.
I em preguntareu, tu en compres ?
Doncs, si, poca, molt poca, en cas de compromís, club de bàsquet, castellers de Lleida, feina, feina del meu germà, i alguna altra.
I bàsicament la compro per un motiu, de vegades també fem coses molt estúpides, em rebentaria molt que toques a alguna entitat d’aquestes després d’haver-la desestimat.
Jo que sóc un fan del pensament matemàtic, una vegada em vaig distreure a comptabilitzar els accidents mortals d’un any sencer a les comarques de Lleida, i la probabilitat de què surti la grossa, i ?
Més val deixar-ho així.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!