<!–
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
Doncs avui parlarem dels
Mags d’Orient, ací al meu poble, desconec en d’altres, no sé quina
mania té la gent d’estar any rere any fiscalitzant l’acte
d’arribada, que si ho han fet bé, que si ho han fet malament, que si
havien de passar per aquí, que si havien de passar par allà, ni el
dia d’arribada dels mags es poden estar de criticar ajuntament,
comissió de festes, reis, i tot el que es mou, amb la de diners que
ens roben els espanyols i ningú piula, vaja són els efectes de la
ocupació.
Avui però, a la
sobretaula de l’àpat de reis (amb tortell inclòs), parlant amb els
cunyats de Tàrrega i ma sogra, els he etzibat que l’estètica dels
Mags d’Orient que venen pels nostres pobles la trobo d’allò més
carregada.
Super carrosses massa
decorades, que més aviat semblen un carnaval de Rio, disfresses de
patges i mags amb unes cares empastifades, amb capes molt llampants i
amb unes perruques i barbes postices que semblen més aviat ogres, si
no fos perquè els nens frisen pels regals, es fotrien a córrer tot
esporuguits.
Sinó, pregunteu-vos com
veuen els nens els mags al pessebre ?
Què costaria que els mags
anessin vestits com a reis medievals, amb capes i corones més
sòbries, damunt d’un cavall (com al pessebre), i si una persona vol
fer de rei que mesos abans comenci a deixar-se el cabell llarg, i una
barba natural que no costa tant, i el rei negre s’agafa un xicot
negre, bé hi ha llocs que ho fan, i no cal empastifar cares i dur
perruques. Carnaval és al febrer.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Posats a demanar, jo demano que als Reis els anomenem de la manera tradicional, ço és, els Reis, o, si cal especificar, els Reis d’Orient. A casa nostra, això dels Mags és menys genuí que una sardana flamenca. Sí, ja ho sé, l’Evangeli parla d’uns mags vinguts d’orient; però popularment hom els convertí en Reis, i així s’han conegut fins ara a casa nostra. Com en francès, Trois Rois, o en anglès, Three Kings. En espanyol, ves que hi farem, en diuen ‘Los Reyes Magos’.
Això és com la manera d’anomenar la Mare de Déu. Si els espanyols prefereixen parlar de la Virgen, allà ells. De raons – o desraons – teològiques n’hi ha per a les dues opcions, i per tant a nosaltres ens pertoca preservar la nostra. És lamentable que el català cada cop més és una mala còpia literal del castellà.