Tian Riba Bloc

El monopoli institucional va convertir el PSC en un tomàquet mecànic, una màquina de poder sense ideologia, conservadora i impermeable als canvis. La patacada de Mas va fer del 25-N una dolça derrota. Però el PSC no pot cometre l’error del 2006, quan va ignorar l’avís de les urnes pactant un Tripartit II per dissimular el fracàs de Montilla. I, sobretot, no pot oblidar la paradoxa que el seu entorn intel·lectual ha donat cos doctrinal al catalanisme deucentista que es diu estatista.

Catalunya és avui una autonomia administrativa que aplica polítiques alienes. Una gestoria obligada a retallar que no té ni dret a recaptar. I això perjudica les classes populars que el PSC diu defensar. I el problema no es resol amb una reforma constitucional “limitada, meditada i mesurada” pel Rasputín de Ferraz.

Però el problema del PSC no és de supeditació a Espanya, ni al PSOE, sinó a les aspiracions de Carme Chacón, l’únic subjecte polític i jurídic sobirà que reconeix ara mateix. I, fins que no se sàpiga si és mascle o femella, com diu Toni Soler, només pot fer de Ramoneta, i admetre que som un accent. Ben sobirà, això sí.