Aquesta estada a Mallorca, fent homenatge a Toni Roig he recordat una anèctota relacionada amb ell i el conflicte del Secà de la Real, tan present aquests dies.
La situació va ser bastant surrealista…
Em van cridar per dur Josep Maria Cantimplora i l’Orquestra Cloratita a Ciutat de Mallorca, al Bar Es Pinzell, on ja havia actuat alguna vegada.
Això era el divendres 20 d’agost de 2004. El dia abans hi ha haver hòsties a la Romeria de la Real. Els veïns de la Real protestaven davant Catalina Cirer, aleshores batlesa de Palma, per la intenció del PP de fer un macro-hospital a Son Espases, vora el Monestir. (Val a dir que el PSOE, després de prometre en la campanya electoral que aturaria el projecte, ha decidit seguir amb les obres de destrucció)
Total, que me’n vaig cap a l’Aeroport del Prat, bitllet a la mà, a agafar el meu avió. Quan és hora de passar el control fico la bossa al scanner i passo. Hi haviua dos guardacivils. El portal em xiula i un gaveta em diu que em tregui el cinturó, que el posi a l’scanner i que torni a passar. Ho faig.
Quan vaig per recollir les coses, a la sortida del scanner només hi havia el cinturó. Els demano on és la meva bossa.
-¿Que bolsa?
-Cony, la meva. Una bossa negra.
-No sé.
El cas és que no hi havia gaire gent, en aquell moment passant pel control.
-Quizás la han cogido esos de ahí alante del avión de Tel-Aviv. (Com si els israelites tinguessin per costum anar arreplegant bosses per pujar als avions!)
-A veure, jo he posat la bossa aquí i ara no hi és! Què n’han fet?
-Yo no he visto ninguna bolsa.
—Ding, dong, ding— “Últim avís per als passatgers del vol JK XXXX a Palma de Mallorca, embarquin per la porta XX” —Ding, dong, ding—
-Escolti, jo he posat la bossa aquí, només hi eren vostès, ara la bossa em diuen que no l’han vist!!
-Ve a preguntar en objetos perdidos
Llavors ja vaig veure que no me’n sortiria però no estava disposat a que uns civilons de merda m’esguerressin l’anada a Mallorca
Vaig anar a prendre l’avió. Tot i que assumia que no tenia tot el material imprescindible per fer el concert, vaig agafar l’avió i em vaig plantar a Mallorca.
Allà els hi vaig esplicar als que organitzaven el concert i vam decidir posposar l’actuació un parell de caps de setmana. Com que el concert es va suspendre vam anar a La Real on hi havia festa grossa -amb una forta càrrega reivindicativa, això sí- i tocava Al Mayurqa. M’ho vaig passar d’allò més bé i en Toni Roig em va veure entre el públic i em va fer pujar a cantar unes glosses.
L’endemà, tornat a Barcelona vaig anar a l’oficina d’objectes perduts de l’Aeroport del Prat.
-Hola, vinc perquè em va desapareixer una bossa a l’scanner del control.
-Se lo dijiste a los Guardias Civiles.
-Em temo que ells són els que la van fer desapareixer.
-¿Recuerdas que llevaba dentro?
-Sí. Una corbata rosa clar, una americana taronja de lluentons, un passamuntanyes negre i un CD-karaoke de cançons de Perales i Manolo Escobar.
-Oye. ¿Estás seguro de que quieres recuperar esa bolsa?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Està clar que un bon grup de les persones que nodeixen les forces d’ocupació són peon de batalla, que no dónen gaire de si, i aquí un exemple surrealista, certament.
Malaluradament un grup de personal més recargolat i hàbil complementa el sector garrulo.
I naltrus, pringant.
http://cucadellum.blogspot.com
L’Ahmed no té bossa. Bé, sí. En té una de plàstic. Hi porta el sibsi, i un termo de cafè.
No ha agafat mai cap avió, però cada migdia es lleva, i fa una pipa. I fa un cafè i una altra pipa. I amb parsimònia, enceta el camí que el mena a la feina. Podria fer 25 pipes si ho desitgés, però abans d’arribar només n’ha fet dos.
És de dia encara quan desfà la cadena, treu els trapaus i s’asseu a la porteria on jau. Més tard, a la nit, la pipa ja haurà engegat el mecanisme de pensar.
No sap de lletra, però és savi:
-Noi, atança’t, que en tinc una de bona per explicar-te. Recordo en el temps dels espanyols,… -Aleshores fa PPPPffffxxxxxxxt amb el sibsi, i ja n’omple un altre i l’atança.
Avui, arrels.
http://www.atlesparticular.blogspot.com
El que has de fer és dir-li al Josep Maria que a partir d’ara sorti amb la roba posada, passamontanyes al cap i Cd-Karaoke en mà de casa fins al destí
PD: Parlant de Karaokes. Sempre he pensat que no estarien malament trovar-se cançons de Mesclat, Ara Mateix o Obrint Pas, i la resta de fantastics grups catalans, en versió Karaoke
ola titot! podries dir l’hora i el lloc el concert de jm cantimplora a llagostera??
Bones, ara ens has deixat amb la mel als llavis, com va acabar la historia?, com tots ens suposem?.
Salut i independència
Ei Titot, ens varem conèixer al Pinzell dissabte passat, he començat a llegir el teu llibre, la teva xerrada em va agradar, però el que més vaig fruir va ser el combat de gloses, deunhidó com et vares defensar i amb bona veu. Molt bé. No se si has pegat qualque ullada al bloc den Xabier Silveira, glosador basc que sovint escriu al Gara. Llàstima que l’euskera sigui tan mal d’aprendre. Mira, si vols també aquest poema sobre Palestina que em va enviar un amic i que jo vaig traduir.
Res una salutació i a veure si ens tornam veure per Mallorca o per la resta del territori català. Salut!
JV
Aquesta nit crec que el Josep Ma Cantimplora ve a tocar a Lleida, em podries dir com a xofer on toca i a quina hora?
titot!!
ke he mirat aki al canto a lo del referenciari politic i no hi surt el SEPC! politics politics.. no som! pero defensem la terra almenys des de les aules! ( formació companys, formació… 😛 )
per cert! molt be a la falcata eh!
salut i fins la proxima! ( avui a la biblioteca pública jeje )