El Mont

No és el món

5 d'octubre de 2007
Sense categoria
2 comentaris

Garzón, com no.

El sistema és fa sentir contra aquells que el qüestionen. I els jutges més mediàtics o menys, posen en evidència, un dia si i altre també que el sistema funciona i l’aparell de l’Estat no admet cap fissura que en qüestioni la seva uniformitat i vigència.

Si no és en defensa……

del cap de l’Estat, conegut com Joan Carles I, o és, en defensa de la  integritat territorial i administrativa, perseguint als que la qüestionen  de forma violenta i menystenint als que ho fan de forma pacífica.

El sistema no admet fissures i cada cop admet que s’el qüestioni menys. I els garants d’aquest sistema encara utilitzen la lluita contra els que demanen canvis per enfortir-lo, promocionar-lo i fer-se la foto.

Una foto que tampoc es pot cremar.

" …. una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. "

LL.M. Xirinacs.

  1. A en Garzon i en Marlaska, uns herois (és broma) perseguint genocides d’arreu però que no toquen ni un pèl als d’aquí, suposo que per connivència i confraternització, se’ls cau la baba conculcant drets fonamentals com el de llibertat d’expressió, de reunió, d’opinió i ja no diguem el d’autodeterminació.
    Però són coses que passen quan un estat pretesament democràtic com l’espanyol subscriu declaracions de drets humans i es munta una constitució que els contradiu.
    La veritat és que evidentment això és simplement oportunisme polític, en aquest cas sociata (quan els mateixos detinguts abertzales es reuniren amb el PSE, van dir que no els detindrien perquè fóra per motius polítics!), i els "jutges" mediàtics esperen qualsevol oportunitat per sortir als titulars.
    Encara que, donant la volta al tema, així és la democràcia espanyola perquè això és el que volen els espanyols, que pressionen tots els estaments en aquesta direcció. Si volen tenir aquesta mena de regim, endavant mentre nosaltres tinguem el que volem i ens deixin en pau. Aquest ha de ser el nostre objectiu… i pregar que la merda del veí no empastifi la nostra escala…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!