Abans de que m’oblidi volia fer un comentari al respecte del desenvolupament del Congrès Nacional del dia 17. Vaig veure amb sorpresa i preocupació el creixement del holiganisme, la manca de civisme i l’infantilisme d’una part de la nostra militància.
El
Congrès Nacional es el màxim òrgan democràtic del nostre Partit.
Decidim cap a on anem, que volem fer, que fem i com ho fem, triem les
persones que han d’encapçalar el nostre projecte. Pot participar tota
la militància de ple dret a corrent de pagament i mereix el màxim
respecte per part dels seus membres.
Quan
alguns els congressistes xiulen a un o varis convidats, no només es
posen en evidencia, ens posen en evidencia a tots. Converteixen el
congrès en una mena de camp de futbol on els militants es tornen en una
mena de holigans cridaners. Ens avergonyeixen i avergonyeixen el nostre
projecte. Crec que tenim l’obligació de condemnar a aquestes actituds
per tal de que les persones que las van fer reflexionin si creuen que
actuant així podrem el suport social necessari per alliberar social i
nacionalment el nostre País.
Quan
alguns congressistes xiulen o escridassen a un altre company o companya
que esta exercint un dels drets més sagrats d’un congrès, el dret a la
paraula; demostren intolerància, debilitat i estimar ben poc el nostre
partit. És intolerància no voler escolar altres opinions i voler
impedir que s’expressin, però a més a més es una demostració patètica
de feblesa. Tant poc consistents creuen els seus arguments que no poden
resistir la comparació amb altres punts de vista? S’ha de boicotejar la
parla d’altres companys per evitar que hom pugui sentir una opinió
millor? Creuen que els militants no sabrem optar i tenir un criteri
sense l’ajut del seu boicot a les altres veus? Tant poc creuen en la
militància?
Tenim
l’obligació de demanar quin model de partit defensen. Si creuen que la
llibertat d’expressió només es aplicable a ells, es evident que
Esquerra no es el seu lloc. Si es només que no son capaços de resistir
les emocions d’un congrès, potser haurien de dedicar el cap de setmana
a una altra cosa. Per exemple a fer maquetes? Si la tensió d’un Congrès
els hi fa oblidar les més elementals normes de democràcia i convivència
es evident que necessiten activitats menys estressants.
Quan
alguns congresistes aplaudeixen que un membre de l’Executiva no sigui
escollit demostren una baix perfil humà. Una persona a de votar allò
que creu i pot preferir que una persona no sigui escollida, però això
no és escusa. Les formes no son només les formes, delaten el tipus de
persona que som. No costa gens discrepar amb educació i respecte,
perque quan no ho fem al primer que faltem el respecte es a nosaltres
mateixos.
Som un
partit que té nobles i importants objectius polítics. Que volem
aconseguir-los de manera pacifica i democràtica aconseguint la
complicitat d’una majoria social. Per aconseguir-ho necessitem
militància i no holigans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una ERC dirigida actualment per aquells que van fer fora a la propassada direcció d’ERC, que creen divisions dins del partit i aquells que han estat capaços de marginar a antics milintants il.lustres del partit com Enric Borràs que haurien de ser socis honoraris i ser escoltades les seves opinions com a homens majors respectables i amb una saviesa i recorregut molt més experimentat.