Però d’oreneta ni una. Esperen que tinguem més bon temps i aleshores faran via cap aquí. Les orenetes viuen condicionades exclusivament per la climatologia. Al setembre, quan comença a fresquejar, van retornant cap al sud. No las condiciona res més.
Quina diferència de la nostra superior espècie humana. El nostre destí està condicionat per tantes circumstàncies! Som com una fulla seca que corre amunt i avall o de costat segons d’on bufa el vent. No som amos del nostre destí i quantes vegades hem d’actuar a contracor. Ara mateix la recessió econòmica produïrà molt canvis en la vida demoltes persones que no tenen res a veure amb la recessió. I així tantes i tantes coses de la vida personal i co·lectiva.
Estic pensant de ser oreneta en una hipotètica reencarnació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quan vaig ser a Paüls (a la Ribera d’Ebre) pel pont del Treball, en vaig trobar un munt i vaig gaudir del seu vol enjogassat.
Fa cosa d’uns quinze dies, dues d’aquestes bestioletes van tornar a posar les potes damunt dels fils de casa, com feien abans. Ara, ja no hi nien -fa cosa d’un parell d’anys se’n va morir una i les altres han cercat altres llocs on tenir la quitxalla, però em venen a veure just quan el sol comença a tenyir el món de roig incandescent i el bosc proper esdevé un sublim concert d’aus i ocells de totes mides i plomatges.
Diuen que la capacitat de sentir és el que ens diferencia de la resta del bestiar, però veient les orenetes que tornen a voltar per casa, crec que deu ser alguna altra raó la que ens diferencia.
A Taradell, les orenetes ja hi són. De fred ja no en fa tant, malgrat la bona pluja que ens amara, i la seva presència ens anuncia bon temps i les ganes d’estendre les ales i acompanyar-les en el seu vol.
Moltes gràcies pel teu apunt.
És molt estrany que a Martorell no hagin arribat les orenetes. Jo les espero amb ànsia cada primavera i et puc assegurar que enguany van arribar el dia 25 de març. (per cert l’any passat va ser dels anys que van arribar més aviat, el 17 de març). Fa just una setmana que al terra del cobert ja hi havia un parell de closquetes d’ou de la primera niada, i avui he sentit la primera piuladissa dels petits.Quina joia! tot reneix, és la primavera que es manifesta amb tot el seu esclat