Miquel Roman

Ja he tornat del meu periple per terres d’Andalusia i de la Via de la Plata. Han estat 17 dies per tal de fer a peu la distancia que separa la ciutat de Tarifa, al sud d’Andalusia, de la ciutat de Mèrida, al costat nord del riu Guadiana al seu pas per Extremadura.

El Camí ha tingut dues fases ben delimitades:

La primera de Tarifa a Sevilla, per una ruta que havia d’inventar cada nit i fer cada matí. Sempre bén acompanyat de mapes cartogràfics del territori que havia de caminar. Traient tot el profit de sendes, i canyades, però fent servir també molt les carreteres secundàries. Aquest camí em dugué a caminar i travessar els pobles i villanies de Facinas, Benalup-Casa Viejas, Alcalà de los Gazules (el poble dels meus pares), San Jose del Valle, Arcos de la Frontera, Espera, Las Cabezas de Sanjuan, Vetaherrado, El Traball i Los Palacios y Villafranca.

La segona, de Sevilla a Mèrida, fou un transitar per la Via de la Plata. Trajecte que tot i ser anterior, els romans ordenaren i convertiren en una calzada romana que unia Sevilla i Astorga, creuant de nord a sud l’oest peninsular. És doncs un Camí fet, senyalat, balisat, on la presencia del caminant es més normalitzada … On l’esforç no es d’inventar la ruta si no el de sapiguer llegir les marques per no perdre el rumb. Aquesta via em dugué a caminar i travessar els pobles de Camas, Santiponce, Guillena, Castilblanco de los Arroyos, Almadén de la Plata, El Real de la Jara, Monesterio, Fuente de Cantos, Calzadilla de los Barros, Puebla de Sancho Pérez, Zafra, Los Santos de Maimona, Villafranca de los Barros i Torremegía. En aquest segon tram vaig conèixer altres caminants, pocs. Ricardo, un xilé resident a Suecia amb el que vaig compartir l’aventura entre Santiponce i Monesterio. I Toni, un català de prop de Sabadell amb el que vaig fer l’últim tram de camí a Monesterio i vam visitar plegats el poble. Algún ciclista, també pocs.  

L’experiència ha estat molt positiva. He explorat nous paisatges naturals, urbans i humans. He patit el sol i la calor, també la pluja torrencial i el fred. He fet amics i m’he hagut d’acomiadar. I sobretot … he gaudit i viscut.

Em sembla que tornaré. Queda molta Via de la Plata al nord de Mèrida.