M’ho he passat molt bé amb el llibre. Es força entretingut. N’he trobat poques pegues, només tres, que en tot cas no l’hi treuen interés. La trama al voltant de la recerca d’un joc d’escacs passa per diverses èpoques, cultures i personatges hístorics. Pot-ser massa personatges hístorics, alguns dels quals surten de manera massa forçada.
No entenc massa la primera descripció de Napoleó Bonaparte i crec que un parell de coses de la trama no tenen massa lògica. Valentine, abans de morir, l’hi diu a Mireille on trobar unes peces del joc d’escacs. Ho fa amb una referència que només Mireille pot interpretar. Però les peces no les havia guardat Valentine … Segons l’abat, Mireille estava predestinada a trobar les peces, però al començament de l’obra estaven localitzables i juntes …
Pegues a part, en la seva major part, la novel·la esta força bé i el més important, trobo que Neville s’ensurt a l’hora de desfer la trama. Cosa en la que la majoria de novel·les del genere no s’en surten prou bé. Resumint, el llibre m’ha agradat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!