Miquel Roman

El dissabte, 13 de setembre, els meus germans Francesc i Llucia, i jo mateix, vam anar al Congost de Mont-rebei.

El Congost de Mont-rebei (Pallars Llussà) es un pas estret obert per el riu Noguera Ribagorçana (frontera entre les comunitats autònomes de Catalunya i Aragó) a la Serra del Montsec. El Congost, es practicable per una via oberta (barrinant la roca) el 1982, un cop fet el pantà de Canelles.

A quarts de set del matí vaig sortir de casa. Veïna com jo mateix del barri Roquetes, passo a recollir a la meva germana Llúcia i anem a Canyelles on ens espera el Francesc. Ens espera un llarg camí. El Congost es molt lluny de Barcelona.

Esmorçem a Camarasa i continuem direcció a Tremp, finalment deixem la carretera per enfilar-nos a l’esquerra cap a Sant Esteve de la Sarga. El camí es estret i ple de corves, però no te pèrdua. Creuem un parell de petits pobles, Sant Esteve i arribem a Alsamora, d’aquí baixem fins al riu. Al costat d’una caseta d’informació, hi ha un aparcament. Deixem el cotxe.

Fotos de la sortida aquí.

Amb les motxilles a l’esquena agafem per el GR1, i ens arribem cap el barranc de Sant Jaume per el camí de dalt. El riu va per una ampla vall que aviat es farà estreta. A l’altra banda, al costat oest, es pot veure el castell de Girbeta i l’ermita del lo Congost.

 
El barranc de Sant Jaume el travessem per un pont penjant.
Es mou una mica i el terra enreixat, permet veure perfectament la
caiguda. De tota manera l’obra es molt sòlida i no fa cap angunia de
passar. Pujant es guanya l’alçada fins arribar a la paret de roca del Congost.
A la dreta, molt per sota, el riu. El camí, mig escavat a la roca, no
té cap dificultat. Però no es apte si tens por a l’alçada, camines a la
vora del precipici. De tant en tant uns seients, i a la paret de
l’esquerra, algunes baranes de cable de metall.

Finalment s’arriba a l’altra banda, a la dreta l’enorme i majestuosa Paret d’Aragó. El riu s’eixampla cap al Pantà de Canelles. El camí continua, passa per el refugi de Mas de Carlets i arriba fins el poble de Corçà (municipi d’Àger). No tenim tant de temps i agafem el camí de tornada.

Encara ens queda molta estona per arribar a Barcelona. Però ha valgut la pena.