Miquel Roman

El Periodico 11/5/2008 REHABILITACIÓ DE L’ÚLTIM BARRI CONSTRUÏT PEL ‘DESARROLLISMO’ FRANQUISTA

BARCELONA. Al barri barceloní de Canyelles les reformes arriben tard, però deixen empremta. Va ser l’últim espai a urbanitzar-se de l’ara districte de Nou Barris i, per aquest motiu, l’epíleg de la ciutat del desarrollismo franquista aplicat a la construcció. Ha estat un llast que ha dilatat la solució a la seva degradada imatge arquitectònica, però que, a partir d’aquest any, inicia un procés de renovació que desembocarà en un profund canvi d’imatge dels 65 blocs de pisos construïts precipitadament l’any 1974.

Foto:
GUILLERMO MOLINER ALBERT OLLÉS. El conjunt d’edificis més característic
de Canyelles, vist des de la carretera d’Horta a Cerdanyola.

Aquest projecte, dirigit pel Patronat Municipal de l’Habitatge (PMH),
responsable de l’execució original del barri, destaca per la seva
singularitat, en resposta a les característiques específiques i
històriques de Canyelles. Neix d’un conveni firmat el 23 de
maig del 2007 entre l’ajuntament i els veïns i serà finançat en un 60%
per la Generalitat, en un 25% pel municipi i un 15% pels mateixos
propietaris dels 2.500 pisos a reparar.

CONCURS DE PROPOSTES.
L’objectiu és reformar les façanes dels blocs, afectades per diferents
patologies, i homogeneïtzar els criteris d’actuació de tal forma que el
resultat final unifiqui l’estil i la imatge del polígon de vivendes.

El PMH ha convocat un concurs de propostes entre les quals seleccionarà el projecte que servirà de base per redactar el batejat com a Pla Director Tècnic i Cromàtic de Canyelles.
L’ajuntament aprofitarà un desavantatge històric del barri, la seva
segregació de la resta del conjunt urbà per la seva especial
configuració arquitectònica, per personalitzar la intervenció.

“És
un espai clarament delimitat, cosa que utilitzarem per coordinar els
arquitectes en un projecte comú a nivell estètic i de durabilitat. Això
acabarà amb la situació actual de convivència de diferents tipologies
d’edificis, construïts de forma diferent”, explica Jaume Fort, gerent del PMH.

OXIDACIÓ DEL FORMIGÓ. La reforma es dividirà en dues actuacions. Per una banda, solucionar la carbonatosi
(oxidació del formigó per la humitat i el pas del temps) que pateixen
les façanes, i que deriva en despreniments. I per l’altra, millorar
l’aïllament tèrmic contra el fred i la calor dels pisos.

La
segona intervenció també és innovadora respecte a altres plans de
rehabilitació, igual que el conveni amb els veïns, que estipula que les
obres les farà el PMH en nom dels propietaris.

El termini per presentar les propostes acaba el dia 13 de maig i, segons les bases, es valorarà que el projecte elabori “un discurs coherent” que personalitzi els valors propis del barri. També es demana que contempli una “gamma de colors i textures” per al conjunt de façanes amb criteris de “simplicitat i perdurabilitat“.

MILLORES A L’ESPAI PÚBLIC.
La renovació de façanes ve precedida per altres reformes en
l’estructura central dels edificis –executades els últims mesos– i es
completarà amb la reurbanització de l’espai públic en els interiors
entre vivendes, que està realitzant el districte. Avui s’inaugura la
primera de les tres fases previstes en aquest mandat per millorar la
mobilitat de vianants, l’accessibilitat i l’ús cívic d’aquestes zones.

La
reurbanització en marxa se centra fonamentalment a eliminar i
minimitzar els murs i baranes de formigó, i substituir-los per elements
transparents i de jardineria. També es construeixen rampes i escales,
es recuperen terrasses públiques, s’instal·len ascensors exteriors i es
renova l’enllumenat i les zones verdes.