Miquel Roman

Avui no hi ha cap vaga de cinemes a Catalunya. No deixem que ens enganyin. El que hi ha es un tancament patronal.

És a dir, no es tracta d’una aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal de reivindicar alguna millora o per protestar contra un greuge. Ens trobem davant d’una clausura temporal del centre de treball decidida unilateral-ment per l’empresari com a mesura de pressió i en la que els treballadors es veuen impossibilitats per exercir llur activitat laboral. Per tant es un tancament patronal o locaut i no pas una vaga.

Aquest tancament patronal decidit per moltes, la majoria de sales de cine de Catalunya, és per protestar per una Llei que dona als catalano-parlants el mateix dret que els castellano-parlants de veure pel·licules en el seu idioma. Llei que CiU ja ha dit que canviarà si governa.

Es una protesta contra una Llei justa i es una protesta covarda. El valent, el compromés, hauria estat fer la vaga el dissabte, o diumenge. Quan de veritat fan caixa. Només volen fer soroll sense arriscar res. Demanen diàleg, però totes les vegades que aquest i d’altres governs en el passat han dialogat els han pres el pel.

No puc deixar de fer-me certes preguntes. No puc deixar de preguntar-me si es un tancament patronal ètic. Per tal de que sigui així, evidentment, els treballadors i treballadores dels cinemes han de cobrar les hores d’avui que no han fet no pas per decissió pròpia si no per decisió de la patronal. I en cap cas i sota cap concepte no haurien de recuperar, per cobrar-les, les hores que no fan avui treballant més hores altres dies. Llavoren’s no seria ja un tancament patronal, si no un canvi d’horari laboral puntual, es a dir una estafa als treballadors i treballadores i al mateixa societat. Aquí els sindicats hauran d’estar a l’aguait.

De moment, avui més que mai, toca anar al cinema.