Miquel Roman

A hores d’ara el nostre País te la joventut més formada de l’historia. Amb més coneixements i més accés a l’informació que cap de les altres que las ha precedit i que només superaran las noves generacions que en el futur han d’arribar a la pubertat. Aquesta generació ha rebut i rep més informació sexual que totes les anteriors. Tot i això del any 2000 al 2004 es va passar de 44 a 83 avortaments legals a menors de 15 anys amb lleugers augments per a menors de 24 anys.

Tenim el parc de vehicles més moderns i segurs de l’historia, amb les carreteres en millor estat que mai (amb tots els punts negres que vulgueu estan millor que fa 10 o 20 anys), amb uns conductors que han de fer cada cop proves més difícils per obtenir el carnet de conduir i que han de complir normes més rigoroses i amb castics més severs. Tot i això els accidents no decreixen …

En tots dos casos falla quelcom, i no es el coneixement. Tots coneixen com funciona, saben les normes i les conseqüències. No falla la teoria, falla la practica. No es un problema de que no en saben prou. El problema es que tot i que saben en que s’equivoquen i les possibles consciencies, duen a terme practiques de risc.

No és tracta de documentar, si no de conscienciar. I per això, nosaltres els humans, tant racionals com som, no estem preparats. Perquè sempre creiem que les normes i les precaucions som per els altres, que a nosaltres no ens passara. Fins que ens passa. 

Un bon grapat de catalans i catalanes ahir no s’ha incorporat a la feina després d’unes merescudes vacances de setmana santa, per que han deixat la vida a la carretera, o van sortir ferides d’un accident. I el pitjor es que no veig que tingui sol·lució.