Perquè la vaga que començaré
a partir de l’1 de juny pugui acabar, una de les formacions que hi té
alguna cosa a dir és ICV. Al gener d’aquest any vaig entaular
una mena de debat virtual amb l’eurodiputat Raül Romeva. En un
apunt del 15
de gener arribàvem a uns nivells de concreció ja
notables que em donaven esperances de saber quines intencions tenia
el partit o, com a mínim, Raül Romeva. A les jornades
Catosfera me’l vaig trobar, em vaig presentar i em va assegurar que
tenia pendent de continuar, que em respondria. Però no he vist
que ho hagi fet. Sembla que a ICV no hi ha pressa per plantejar la
qüestió. I quina és la qüestió? La
sobirania.
Romeva parlava de reformar la
Constitució espanyola i recorria a la metàfora del tren
i de les parades. La seva idea era que els partidaris de la
independència hauríem de donar suport als partidaris
del proper pas, de parar a la propera estació, que segons ell
seria la federal. Ja en el seu moment vaig argumentar per què
la metafora no em semblava vàlida i on creia que fallaven els
arguments. Llegiu l’apunt i comenteu avui allò que vulgueu.
ICV sembla que no té pressa, i
un dels objectius de la vaga és fer arribar al partit que no
podem esperar eternament. El transvasament de l’Ebre està
passant factura al conseller Baltasar com la Conselleria d’Interior
n’està passant a Saura. ICV, com ERC, rep la pressió i
les males maneres del PSC. La millor manera de girar la truita com a
estratègia de tots dos partits és anar plegats en la
defensa de la sobirania, fer-ho al costat de CiU si és
possible i deixat el PSC-PSOE tot solet al costat del PP.
Federalistes i confederalistes haurien
de reconèixer que aquestes són opcions que l’Estat mai
no ens oferirà perquè no en té necessitat. Si
ells ho volen, hauran de forçar-ho des d’aquí passant
primer per la declaració unilateral d’independència.
Quan tinguem ja un estat, una República de Catalunya (si a més
de ser federals són republicans, molt millor, no?) i hàgim
de negociar amb l’Estat, aleshores ja veurem si és possible o
convé una confederació.
Els demano que hi reflexionin i que
publiquin la seva opinió al respecte. Ja sé que no els
importa gota que un blocaire com jo faci vaga, però quan la
comenci a fer ells tindran una de les claus.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A cals ICV hi ha un parell d’indepes despistats, dels que a canvi d’un sou varen fer-hi cap, en èpoques en que militar en organitzacions de l’esquerra independentista era particularment pelut. Poc a poc, a mida que Esquerra s’anava consolidant, els independentistes abandonaren ICV, organització on la qüestió nacional fa, senzillamnet, nosa.
Si haguessis sentit els comentaris dels quadres d’ICV durant el procés de negociació de l’estatut, no t’estranyaries de res: “no hi ha res a fer”, “és impossible”, “no podem transformar l’estat”, “potser d’aquí a cinquanta o cent anys”…
Com diu un company de València: aquests no arriben ni tan sols a “corrent” del Psoe. Com a màxim, són una rampa…