També ha estat força llegida una carta oberta que vaig adreçar als nacionalistes catalans i que, de moment, no ha tingut la resposta que voldria. Els nacionalistes de CiU no volen abordar l’autodeterminació (simplement, no hi renuncien) i prefereixen que tots plegats continuem dedicant els nostres esforços i el nostre temps a escriure sobre el procés sobiranista quan podríem escriure sobre literatura, sociolingüística o tantes altres coses. Sap greu, però que no es pensin que defallirem.
He quedat gratament sorprès per l’interès que han despertat les respostes de Maiol Sanaüja i Soler a les tres preguntes del "Referèndum és democràcia". La resta d’articles els teniu llistats i els podeu repescar si no vau poder llegir-los al moment que van ser publicats.
Aquest mes d’abril continuarem demanant el debat de l’autodeterminació. I per començar, ho farem participant massivament al fòrum de l’Àgora.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Normalment no faig comentaris als articles dels blocs. Però avui no m’en sé estar. Coneixeu aquell conte castellà que mentrestant unes llebres discutien respecte les races del gossos perseguidors aquests les enxampaven?. Perqué els de ERC i els de CiU us passeu la vida discutin entre vosaltres?. No penseu en el mal que feu a molts votants d’ambdós partits que lluiten pel mateix?. Encara no heu entés que quan es tracta de España el pp i el psoE van com un sòl home?. Em podeu criticar, ho accepto, però ara signaria per un president ultradretà d’un Estat català (massa fort?), després ja el canviaríem i entraríem al joc democràtic. Els españoles amb Franco i amb Aznar o ZP tenen molt clar qué és España. Si seguim discutin si son verdes o madures cada cop serem més españoles… Clar que ens restarà el joc del "i tu més"…