Al darrera la nevera

Bloc de Roger Palà

13 de juliol de 2010
Sense categoria
10 comentaris

No era una mani indepe

Per un cop estic d’acord amb Montilla i Saura: això de dissabte no va ser una mani independentista. Ho explica bastant bé Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, avui a l’Avui, argumentant que tot i que a la manifestació hi va haver un munt de proclames sobiranistes, no va ser un acte independentista. “Hi havia independentistes, autonomistes, federalistes i segurament també algunes persones que aposten per la unitat d’Espanya. Sobretot era una manifestació a favor de la democràcia”, diu Casals. Una línia que avui també remarca Vicent Partal a l’editorial de Vilaweb i que a l’hora ens permet comprendre, en part, perquè alguns dels que dissabte van anar a la manifestació l’endemà van aplaudir la victòria de la selecció espanyola. [Més]

La part interessant del lema de la mani de dissabte no era “Som una nació”. “Som una nació” és un lloc comú, un tòpic, quelcom que venim treient a la palestra periòdicament des de 1977. La part novedosa de la mani era “Nosaltres decidim”. I què decidim? Això ja es veurà. Per a molts dels que dissabte vam desfilar per Barcelona –com el qui signa aquestes ratlles– la única opció viable, la única que garanteix la nostra supervivència com a poble i un feliç veïnatge amb els altres pobles d’Ibèria, és la independència. Per a d’altres potser serà alguna mena de federació o confederació, l’autonomia a seques, o l’aniquilació de l’estat -català o espanyol– i la instauració del comunisme llibertari. En tot cas, l’interessant és que tots els que hi érem, més enllà de les opcions que considerem vàlides, compartiem el subjecte ‘nosaltres’ i el verb ‘decidim’. Compartiem democràcia.
Parlem, doncs, dels independentistes i de la feina que ens toca fer. Primera cosa a tenir clara: això no està a tocar. El camí serà llarg i no serà fàcil. Hem de ser conscients que no som majoria social, però mai hem estat tan aprop de ser-ho (i això no vol dir que hi estiguem aprop de debó). Però Espanya jugarà fort i brut. Viurem més moments de tensió emocional com els que hem viscut aquest cap de setmana amb la celebració del Mundial. Serà difícil tenir el cap fred, sobretot ens ho serà a aquells que coneixem la història i sabem què representen de debó aquestes banderes heredades del feixisme més ranci que hem vist onejar desacomplexadament. “Ladran, luego cavalgamos“, per dir-ho en llengua castellana.
Ens tocarà ser hàbils, més que habitualment. Els espanyolistes militants no són el problema principal (per bé que són poc decoratius i força violents). El nostre problema bàsic és traçar estratègies polítiques i socials que vagin més enllà de relectures de l’Estatut i pactes a Madrid. I fer-les visibles en el nostre ecosistema comunicatiu. Avui en dia el debat sobre la independència és present en els
mitjans de comunicació com no ho havia estat mai. Llegiu La
Vanguardia
dels últims dies: gairebé sembla el butlletí de la CUP. Fer més visible i natural encara l’existència d’aquests discursos és la clau de l’èxit. Si fem això i ho fem bé, potser d’aquí uns quants anys, a la pròxima manifestació en què reunim un milió i mig de persones, al lema “Som una nació, nosaltres decidim” hi podrem afegir un predicat inequívoc: “Som una nació, nosaltres decidim independència”.

  1. Estic en part d’acord amb el que dius, però per altra part ès evident que hi ha una diferència important amb anteriors convocatóries i no cal ser tan fins.
    A vegades sembla que l’Independència sigui un mandat diví i tant sols ès el sentiment de un poble.
    La Independència arribarà amb moltes veus i amb diferents llenguatges.

    Salut.

  2. Un apunt desconcertant,  que sembla que meni a la dissolució de tota intenció de reivindicació o potser que animi a una construcció més activa, però així d’entrada sembla que ens faci copsar brutalment que som on érem i que els que reclamàvem i reclamen aquests dies canvis reals, com ara actuació dels polítics no té massa sentit. Així mateix, no acabo de veure la eficiència del contingut de la frase “volem decidir” sinó s’acaba decidint res, no entenc tant d’aldarull només per dir que “volem decidir”.

    La veritat és que no hi estic del tot d’acord amb l’enfocament d’aquest apunt, crec que tot plegat és més un problema de “qui actua primer”  que altra cosa, deixant de banda els polítics interessats, crec que si algú encetés el canvi, que no crec que hagi de ser violent sinó que podria utilitzar el nefast mecanisme de les jerarquies, que potser en algun cas és aprofitable, és a dir sinó decideix la capçalera que decideixi qui està a sota, si es gestionés la independència si es desencadenés el mecanisme burocràtic i humà, totes les que hi érem, l’anirien seguint amb tota tranquil·litat i convicció com a la mani que jo crec que sí volia transmetre el missatge que volem la independència.

    Salut!

  3. Però, Roger, ¿és que algú ha dit que era una mani indepe? On ho has llegit o escoltat? No tinc consciència que ningú ho hagi dit, excepte mitjans i polítics contraris a la independència per posar por als espanyols. Si algú altre ho ha fet, en el sentit que dius tu, certament s’ha equivocat.

    Però el que segur que no va ser és una mani a favor de l’Estatut. I, per tant, ho sento, també tu t’equivoques: ni Montilla ni Saura tenen raó, ni tu donant-los-hi. He escrit això al meu bloc http://dietarihumbert.wordpress.com/2010/07/12/venent-banderes-i-samarretes-el-10-dabril/ sobre com vaig viure la manifestació venent estelades, sobretot estelades, banderes de Catalunya i samarretes de “Barcelona decideix”. I et puc ben assegurar que moltíssima gent de la que hi va anar ja està per la independència, tipa del Regne d’Espanya i els polítics servils. Estic convençut que, si la nostra classe política volgués i fos valenta, el resultat d’un referèndum lliure sobre la independència el guanyaríem. Però encara que no fos així, aconseguir fer-lo ja seria una victòria com a reconeixement de sobirania. I en això estem, amb les consultes per la independència.

    Estic d’acord amb tu que el camí serà difícil i dur, i ho vinc dient al meu bloc des que es van fer les primeres consultes. Cap conquesta de llibertats individuals i col·lectives ha estat fàcil –al País Basc tenen més de vuit-cents presos i centenars d’exiliats, i el conflicte nacional ha suposat centenars de morts, d’una i altra banda– i només amb habilitat política, fermesa, paciència i constància ens en sortirem.

    Però et ben asseguro que entre la mani del 1977 i la de dissabte –les he viscut les dues ben activament– hi ha una diferència substancial. El 1977 el crit pràcticament unànime era “Volem l’Estatut” (i la segona part de la reivindicació de l’Assemblea de Catalunya: “del 1932, com a pas previ per l’autodeterminació” va desaparèixer del mapa com per art d’encanteri). En canvi, a la d’aquest dissabte, el crit majoritari era “independència”. I aquest sí que és un canvi substancial. Si la gent que hi va anar estava en contra de la independència o a favor de l’Estatut o d’eufemismes com “el dret a decidir”, ¿per què no hi van imposar les seves veus? Era molt fàcil fer-ho: “El Periódico” els havia donat, a primera plana, la consigna pocs dies abans: “Volem l’Estatut”, reproduint fins i tot a portada la imatge de la propaganda del 1977. L’he vist encara avui penjada a una botiga del carrer de la Llibertat a Gràcia. ¿És que vas sentir algú que ho cridés?

    Menysvalorar o ignorar la transcendència de la manifestació de dissabte en el nostre camí cap a la independència em sembla, i perdona que t’ho digui, menysprear també el protagonisme i la força de la bona gent en la lluita nacional. I una darrera cosa: els qui ens hem envoltat massa vegades amb la bandera independentista (i a mi no m’agrada molt fer-ho perquè penso que a la bandera de Catalunya no li calen afegits) sovint fem com si això de l’independentisme fos com una religió, que o l’agafes tota o no t’hi posis. Doncs, no. La bona gent és o es fa independentista (esadir, partidària en un moment donat de la independència del país) per multitud de raons, i no per una de sola o per totes les que diuen els catecismes independentistes alhora. I la majoria de les raons de la bona gent per la independència són bones –només que evitin la xenofòbia, que també n’hi pot haver–, perquè revelen la seva integració en la comunitat nacional que volen lliure i no submisa: més benestar social, més control del propi govern, lluita contra l’espoli fiscal, defensa de la llengua i la identitat cultural, memòria històrica, cohesió, no dependència política, etc. No cal jurar els principis fonamentals de l’independentisme per voler la independència de propi país. Sovint n’hi ha prou amb el desig de llibertat i sentir-se oprimit i marginat.

  4. Hola,

    responent una mica als comentaris anteriors, volia fer constar la motivació de l’article no era tirar aigua al vi, sinó constatar que la manifestació del 10-j tenia un lema autodeterminista (i no directament independentista), per bé que hi van anar, sobretot, independentistes. A nivell mediàtic tothom ha escombrat cap a casa. Alguns, amb menys raó, com El Periódico dient que era una manifestació en defensa de l’Estatut. I els mitjans digitals més pròxims a l’independentisme dient que era una manifestació netament indepe.
    Crec que el 10j va demostrar que, dins l’ampli espectre del catalanisme que volia convocar, l’independentisme ha guanyat molt pes. Les proclames més presents van ser les independentistes, això està clar i negar-ho és ser un ilús. La societat, en aquest sentit, va un pas per davant dels partits. Però hem de ser conscients que una cosa és un gran dia d’afirmació nacional com va ser el 10j, i una altra cosa és el treball diari, i en aquest sentit la meva percepció és que a l’independentisme encara li fa falta fer més feina. Coincideixo, com deia un dels comentaris, que la lluita és l’únic camí, però la lluita en tots els fronts: al carrer, als mitjans, al Parlament, a la societat civil…
    Salut i endavant,

  5. Take a look at the series of Cartier Replica Watches, Swiss Watches, we offer, each item of the Replica Cartier is classic and fashion, yet the quality is guaranteed and prices are favorable. Luxury Watches, Replica Watches Swiss, Replica Watch. Buy Corum Rolex Watches, A.Lange & Sohne Watches. High Quality With Low Price. Find more related articles about Mens Watches from Accessories Of Watches Alain Silberstein Watches, Audemars Piguet Watches, B.R.M Watches. In todays online market there are plenty of Baume & Mercier Watches, available for sale. Bell & Ross Watches, BMW Watches, Breguet Watches, There are many sites today that review Breitling Watches, Burberry Watches. Bvlgari Watches. These Cartier Watches, sell well in retail or online stores Chanel Watches, were not the main area of production of other Chopard Watches, Concord Watches, so Rolex was the one who filled the gap. Corum Watches, D & G Watches, De Witt Watches. Don’t shy away from the panache and glory which is awaiting you in the form of Baume & Mercier Ebel Watches, Emporio Armani Watches, Fendi Watches. I am sure you have heard about Ferrari Watches, Franck Muller Watches, Girard Perregaux Watches, Glashutte Watches, seeing as they are getting more and more prevalent. Graham Watches, Gucci Watches, Guess Watches, and things that may affect other players or themselves is prohibited. D&G Watches. Not all Omega Gucci Watches, sold in the market can be depended on though.

  6. A Designer Bags, Replica Handbags, is a non-rigid container. Replica Bags, Louis Vuitton Handbags, Have trouble in finding fashion women handbags and leather Louis Vuitton Bags, Louis Vuitton, Miu Miu Bags, Seventy Eight Percent is a shop for people who wants a stylish yet functional designer Gucci Bags, Jimmy Choo Bags, made from high quality Italian leather and canvas. Hermes Bags, So I’m in the process of putting away all my heavy leather Prada Bags, Chanel Bags, Designer Handbags, Chanel Handbags, and looking for something light and breezy for spring. Gucci Handbags, Find Burberry handbags, totes, luggage and other luxury items from our Hermes Handbags, Jimmy Choo Handbags, Miu Miu Handbags, collection at the official online store. Altieri Instrument Prada Handbags, Balenciaga Bags, Burberry Bags, Cartier Bags, created the Backpack for Musical Instruments 25 years ago Chloe Bags, Sumo Lounge Bean Christian Dior Bags, Coach Bags, Store has a variety of high quality Bean Dolce&Gabbana Bags, Chairs that cost less than our competition. Fendi Bags, Backpacks and cases with air cushions. Professional photographers have used Tenba camera Marc Jacobs Bags, Mulberry Bags, Yves Saint Laurent Bags, for years.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!