Prendre la paraula
jordimartifont
El segon dia d’estada a Prada, en una de les interminables cues per anar a dinar (el menjar, per cert, ha millorat força respecte a les edicions a què havia anat), una professora d’institut de català se suposa que amb formació em va taladrar el cap mentre feia un discurs a dues amigues seves explicant-los la dolenteria innata i imprescindible per a la seva existència dels immigrats.
En va explicar de tots els colors, anècdotes i històries que li havien
contat, que ella sabia que…, que si els pisos eren per a ells i els
metges els tenien por, que si això, que si allò… La cosa va degenerar
tant que una amiga seva fins i tot es va amoinar una mica i li va dir
si votaria l’Anglada a les properes eleccions i ella es va ofendre també:
“Què dius? Jo sempre he votat al Pujol i ara al Mas”.
Tal com diu la
samarreta daquest avi pradenc de la foto: “El racisme és una
malaltia social”. I les malalties, si són contagioses com aquesta i no
es tracten, degeneren en epidèmies que acaben afectant fins i tot qui
les propiciava perquè ja li estava bé que la gent mirés a un altre lloc equivocat
(donés la culpa de tot als immigrats) en temps de crisi, és a dir ara, i deixés els rics tranquils de responsabilitats.
contat, que ella sabia que…, que si els pisos eren per a ells i els
metges els tenien por, que si això, que si allò… La cosa va degenerar
tant que una amiga seva fins i tot es va amoinar una mica i li va dir
si votaria l’Anglada a les properes eleccions i ella es va ofendre també:
“Què dius? Jo sempre he votat al Pujol i ara al Mas”.
Tal com diu la
samarreta daquest avi pradenc de la foto: “El racisme és una
malaltia social”. I les malalties, si són contagioses com aquesta i no
es tracten, degeneren en epidèmies que acaben afectant fins i tot qui
les propiciava perquè ja li estava bé que la gent mirés a un altre lloc equivocat
(donés la culpa de tot als immigrats) en temps de crisi, és a dir ara, i deixés els rics tranquils de responsabilitats.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Valent com sempre, ets el millor!
Salut i fins aviat, de l’octubre no passa que pujo. Per cert m’ha dit Maite que et presentes als Octubre, és de veres? no en sabia pas res, enhorabona!
Abraçada
Roger
És un tipus de racisme equiparable al nacionalisme espanyol. Neguen ser-ho, tot i demostrar-ho amb escreix. Per a justificar el seu ideari es fonamenten el fets suposadament empírics, que han estat tergiversats i trets de context. Aquests són els que diuen la temuda frase: “Jo no sóc racista, però …”.
En el món de les idees és massa fàcil caure en incongruències.
I després d’aquesta petita aportació al bloc, feta amb presses i que segurament és inintel·ligible, me torn a posar a la feina.
bona estada a Prada, per cert vas sortir l’altre dia al Punt a un reportatge sobre homenots d’aquestes terres del periodista Xavier Garcia, ja sé algo més de tú, salut !!!