Prendre la paraula
jordimartifont
No entenc la mania que tenen alguns de passar l’estiu fent coses lleugeres, decansant o no fent res, no per decisió pròpia sinó per sistema. Jo m’agafo els llibres més ‘totxos’, la música més complexa, els assajos més inabastables, la poesia més closa… i ara que tinc temps m’hi dedico.
La calor no et deixa dormir?, doncs Wagner te la farà més passable.
I mentre escolto l’obertura del “Tannhäuser” i se m’eleva l’esperit i
tota la resta darrere, bec cafè del bo per no dormir i llegeixo
Nietzsche, que sempre ha estat una de les meves lectures de capçalera,
des que el vaig descobrir l’estiu dels 14 anys a casa de mons tiets a
Molins de Rei en una edició que mon cosí s’havia comprat per tenir “Las
mejores obras de la literatura universal” a casa.
I mentre escolto l’obertura del “Tannhäuser” i se m’eleva l’esperit i
tota la resta darrere, bec cafè del bo per no dormir i llegeixo
Nietzsche, que sempre ha estat una de les meves lectures de capçalera,
des que el vaig descobrir l’estiu dels 14 anys a casa de mons tiets a
Molins de Rei en una edició que mon cosí s’havia comprat per tenir “Las
mejores obras de la literatura universal” a casa.
Em vaig quedar
enganxat a aquell home que deia sense pudor “Per què sóc tan
intel·ligent?”, però vaig tardar a entendre Wagner i a gaudir-ne
alhora. I entendre’l vol dir sentir-lo. I ara el sento i l’entenc;
vaja, em sembla. I no noto la calor… I Venus i els seus plaers
s’esvairan quan jo ho decideixi i l’Elisabeth s’esdevindrà, amb concurs
o sense, també quan jo vulgui.
enganxat a aquell home que deia sense pudor “Per què sóc tan
intel·ligent?”, però vaig tardar a entendre Wagner i a gaudir-ne
alhora. I entendre’l vol dir sentir-lo. I ara el sento i l’entenc;
vaja, em sembla. I no noto la calor… I Venus i els seus plaers
s’esvairan quan jo ho decideixi i l’Elisabeth s’esdevindrà, amb concurs
o sense, també quan jo vulgui.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
obertament amb sexe i sense sexe, això és anarquisme.
Vint
monjos i una monja, que es deia Eshun, practicaven meditació amb cert mestre
Zen.
Eshun
era molt maca tot i que duia el cap afaitat i portava un vestit senzill.
Varis
monjos s’havien enamorat secretament d’ella. Un d’ells li va escriure una carta
d’amor, insistint en una trobada privada.
Eshun
no contestà. Al dia següent el mestre va adreçar una lectura al grup, i quan es
va acabar, Eshun s’aixecà. Dirigint-se a aquell que li havia escrit, va
dir: “Si realment m’estimes tant, vine i abraça’m ara.”
Xeic, jo per sistema i no per decisió pròpia tinc que treballar a l’estiu!!
U aveu vist!!! La mare que els va parir!!!!
Salut jordi i endavant!!
Ah, aguardamos un llibre que encara no el tenim!!! Ha veure si ens veiem aviat!!!
Doncs jo estic amb el llibre La Pedagogia de la Bauhaus, aprenent i flipant amb el Gropius, Moholy-Nagy, Schlemmer i companyia. Escoltant de tant en tant també als Bauhaus i David Bowie. Ara he llegit que els neandertals pintaven a les cavernes, no platòniques, per amor a l’art, més que per màgia (a caçar s’ensenyava caçant) o d’altres raons, el que em fa pensar de nou en el origen del coneixement, que aquestos humans són els que més aprop hi són de la natura, molt més que èpoques posteriors i complertament més que al segle XXI, sense la tècnica i el coneixement científic, és clar, però, veien tot més clar? més natural? ho veien tot i per això creien en l’esperit? per qué “amagaven” els esperits dels morts als fons de les cavernes?veien als esperits d’una manera natural? normal?
Com veus segueixo d’una manera semblant les teves línies “istiuenques” SALUT COMPANY!!!
Yo he visto cosas que vosotros no creeríais.
Atacar naves en llamas más allá de Orión.
He visto rayos “C” brillar en la oscuridad cerca de la puerta de “Tanhauser”. Todos esos momentos se perderán en el tiempo, como lágrimas en la lluvia…. es hora de morir.” –